L'equip taronja ha viscut deu dies intensos, enfrontant-se a cinc encontres de màxima dificultat, amb un gran desgast físic, lesions i una pressió competitiva constant. La resposta ha sigut contundent: victòries, una gran solidesa en el joc i una mentalitat que no admet negociacions.
La victòria en el Martín Carpena contra l'Unicaja per 89-96 va ser la confirmació que este grup no està disposat a perdre allò que tant li ha costat construir. Va ser la vintena victòria en la Lliga Endesa i una clara declaració d'intencions.
El context era desafiador, amb dos duels d'Eurolliga entre setmana i baixes importants, però el Valencia Basket no sols va resistir, sinó que va créixer. Des de l'inici en Màlaga, l'equip va mostrar energia i determinació, amb Badio marcant el ritme i Thompson dirigint amb criteri. Montero va ser clau, firmant 29 punts, 4 rebots i 3 assistències, amb una valoració de 31.
Este Valencia Basket és una maquinària col·lectiva. Badio va aparéixer en els moments calents, Pradilla va aportar equilibri i energia, Reuvers va castigar en la pintura en el tram final i jugadors com Sako, Taylor o Key van sostindre l'entramat competitiu en ambdós costats de la pista.
La clau va estar en la segona mitat, quan l'equip va recuperar la fluïdesa ofensiva i va elevar el nivell defensiu, obrint una bretxa amb un parcial de 2-11 en el tercer quart. En l'últim quart, davant la pressió de l'Unicaja, el Valencia Basket va demostrar maduresa competitiva, amb un triple de Badio, la solidesa de Reuvers des del tir lliure i la decisió de Montero per a tancar el partit.
Esta setmana perfecta, amb tres victòries (dos d'elles en Eurolliga), no és casualitat. És la conseqüència d'una cultura d'esforç, un compromís col·lectiu i una ambició que va més enllà dels resultats immediats. El Valencia Basket no sols guanya, sinó que s'imposa, resistix i protegix amb ungles i dents allò que tant li ha costat aconseguir.
