Els magistrats del TSJCV han anul·lat la decisió de l'Ajuntament de València de suspendre la tramitació i l'atorgament de les llicències de canvi d'ús per a la implantació de nous usos terciaris hotelers, com ara les vivendes turístiques, en certes zones de la ciutat. No obstant això, el tribunal rebutja declarar la nul·litat de la suspensió de la tramitació i l'atorgament de les llicències d'edificació per a nous usos terciaris hotelers.
D'esta manera, el tribunal valida la moratòria aprovada fa dos anys pel Consistori que presidix María José Catalá per a la construcció d'edificis amb este fi, però anul·la la que afectava aquells que volien transformar un immoble amb un altre ús terciari en terciari hoteler.
La suspensió de llicències va ser aprovada pel Ple municipal el 28 de maig de 2024 com una mesura cautelar per a frenar la proliferació de nous establiments hotelers i vivendes d'ús turístic mentre l'Ajuntament tramita una regulació definitiva. La moratòria seguix actualment en vigor i es mantindrà fins a l'aprovació de la nova normativa urbanística que regularà estos usos. El govern municipal va justificar aleshores la mesura per la necessitat de guanyar temps per a ordenar un fenomen que estava generant un fort impacte urbà i social en nombrosos barris de la ciutat.
Els magistrats han pres esta decisió en una sentència notificada este dijous, en la qual estimen parcialment el primer recurs interposat contra esta moratòria municipal. El recurs el va interposar l'empresa De Haya y Pradas Apartamentos.
La raó de la nul·litat parcial de l'acord dictat pel Ple del Consistori valencià el 28 de maig de 2024 residix en el fet que este es va remetre a un precepte legal, l'article 68.1 del Text Refós de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, vigent en eixe moment, que no permetia adoptar eixa mesura.
El precepte no incloïa en el text original, per tant, ni la suspensió de la tramitació i atorgament de les llicències de canvi d'ús, ni la suspensió de l'eficàcia de les declaracions responsables, que es van afegir al citat article 68.1 en la modificació operada pel decret-llei 7/2024 (redacció en l'actualitat vigent, després de les Llei 6/2024, de 5 de desembre, de la Generalitat, de simplificació administrativa).
La Sala cita jurisprudència del Tribunal Suprem segons la qual la suspensió cautelar de la tramitació i l'atorgament de llicències acordada per l'administració promotora d'un pla urbanístic amb la finalitat de facilitar l'estudi o la reforma de l'ordenació urbanística, en tant que es tracta d'una mesura limitativa de drets individuals, “ha d'interpretar-se de manera restrictiva”.
L'Alt Tribunal valencià considera per això contrari a dret l'acord del Ple del 28 de maig de 2024, en tant que suspén la tramitació i l'atorgament d'eixes llicències per al canvi d'ús a altres usos terciaris hotelers com l'eficàcia de les declaracions responsables que s'hagueren presentat per a implantar eixos nous usos.
Els magistrats rebutgen en canvi —d'ací l'estimació parcial i no total del recurs— declarar la nul·litat de la suspensió de la tramitació i l'atorgament de les llicències d'edificació per a nous usos terciaris hotelers. En este cas, segons establix la sentència, l'Ajuntament sí que va justificar suficientment amb dades “la procedència de la mesura cautelar” a fi de “protegir l'entorn urbà i garantir el dret a disfrutar de la vivenda, que constituïxen, cal reiterar-ho, imperioses raons d'interés general a efectes d'aquella normativa”.
A juí de la Sala, la moratòria que afecta les llicències d'edificació resulta “necessària i proporcionada”, ja que —com argumentava l'acord del Ple— només per eixe mitjà “es pot impedir amb garanties d'èxit (…) la consolidació de nous usos terciaris hotelers mitjançant l'obtenció de noves llicències contràries a l'ordenació urbanística en estudi”.
