La resolució, notificada este dijous, estima en part el recurs presentat contra l'acord municipal aprovat en maig de 2024. No obstant això, la decisió no és definitiva i pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem.
El tribunal considera que l'Ajuntament es va recolzar en una normativa que, en el moment d'adoptar la mesura, no contemplava la possibilitat de suspendre la tramitació de llicències de canvi d'ús ni l'eficàcia de les declaracions responsables.
Segons recull la sentència, estos supòsits van ser incorporats posteriorment a la legislació autonòmica, la qual cosa invalida la seua aplicació en aquell moment. Per això, els magistrats conclouen que esta part de la moratòria vulnera el marc legal vigent aleshores. A més, recorden que este tipus de mesures, en limitar drets individuals, han d'aplicar-se amb caràcter restrictiu.
Malgrat això, la Sala sí que avala la suspensió de llicències d'edificació per a nous usos hotelers o turístics. En este cas, entén que el consistori va justificar adequadament la mesura amb dades i arguments vinculats a la protecció de l'entorn urbà i l'accés a la vivenda.
Esta restricció és “necessària i proporcionada” per a evitar la consolidació d'usos contraris al planejament urbanístic en revisió.
D'esta manera, la sentència manté part de l'estratègia municipal per a contindre l'expansió d'allotjaments turístics, encara que obliga a revisar l'abast d'algunes de les seues limitacions.
