La resolució, que encara no és ferma, anul·la parcialment l'acord aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 28 de maig de 2024. Concretament, afecta la suspensió de les llicències de canvi d'ús i l'eficàcia de les declaracions responsables. La resta de la moratòria, no obstant això, es manté vigent.
El tribunal fonamenta esta decisió en el fet que, en el moment d'aprovar-se la mesura, l'article 68.1 de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) només permetia suspendre llicències de parcel·lació, edificació i demolició. No incloïa expressament els canvis d'ús ni les declaracions responsables. El TSJCV subratlla que les mesures de suspensió de llicències afecten directament drets individuals i, per tant, no poden interpretar-se de forma extensiva.
A penes dos mesos després de l'aprovació de la moratòria municipal, la Generalitat va modificar eixe mateix article de la TRLOTUP per a incloure expressament els canvis d'ús i les declaracions responsables. No obstant això, la sentència aclarix que eixa reforma no pot aplicar-se amb caràcter retroactiu ni convalidar un acord que, en el moment de la seua aprovació, no tenia cobertura legal.
Per a comprendre l'abast tècnic d'esta resolució, és fonamental distingir entre les figures administratives en joc. La llicència d'edificació, la paralització de la qual en la moratòria el tribunal sí que ha validat en considerar-la proporcional per a protegir l'interés general, es referix a les obres de nova planta. La llicència de canvi d'ús és el permís que autoritza a modificar legalment el destí d'un immoble, com transformar un local comercial o oficina en una vivenda turística. Per altra banda, la declaració responsable és un document on el propietari assegura complir amb tota la normativa vigent, la qual cosa li permet iniciar l'activitat o la reforma de manera immediata sense esperar una resposta prèvia de l'Ajuntament.
Davant d'este escenari, l'Ajuntament ja ha anunciat que estudia recórrer la sentència, per a la qual cosa té un termini de 30 dies. La pròpia alcaldessa, María José Catalá, defensa que es tracta d'una discrepància interpretativa i sosté que la normativa urbanística aprovada posteriorment limita en la pràctica l'abast de la resolució.
Si el Tribunal Suprem rebutjara el recurs municipal i la sentència adquirix fermesa, aquells promotors que van recórrer en el seu moment la paralització de les seues sol·licituds podran reclamar que les seues llicències es tramiten conforme a la normativa vigent en el moment en què les van presentar. Això implicaria que no se'ls aplicaria la normativa aprovada posteriorment per l'Ajuntament, coneguda com la dels “cinc cadenats”. A més, la resolució també obri la porta a possibles reclamacions per responsabilitat patrimonial derivades de la paralització d'estos expedients.
Per ara, no obstant això, es desconeix l'abast real d'este possible efecte. Segons dades municipals, la moratòria ha paralitzat un total de 363 expedients, que inclouen tant llicències d'edificació com de canvi d'ús i declaracions responsables. No obstant això, serà necessari determinar quants d'eixos casos corresponen a la part de la moratòria ara anul·lada i, a més, quants van ser recorreguts en el seu moment, ja que només estos últims podrien acollir-se als efectes de la sentència.
“"Molts dels afectats ja contemplen sol·licitar indemnitzacions per responsabilitat patrimonial després d'haver tingut les seues llicències paralitzades durant més de dos anys. Estes quanties podrien disparar-se si l'Ajuntament decidix acudir al Tribunal Suprem, la qual cosa allargaria els terminis de resolució i augmentaria el lucre cessant."
Des de la patronal APTUR —que també manté un recurs pendent de resolució contra la moratòria— ja han començat a realitzar estimacions sobre el cost d'estes possibles reclamacions. L'associació xifra l'impacte econòmic per a l'Ajuntament en uns cinc milions d'euros.
