El Parc Central de València: un espai de contrastos entre la modernitat i la precarietat social

El gran pulmó verd de la ciutat acull prop de 50 persones sense llar mentre es prepara per rebre obres de Manolo Valdés i veu créixer el valor immobiliari dels seus voltants.

Imatge que representa el contrast entre la modernitat d'un parc urbà i la presència d'assentaments informals.
IA

Imatge que representa el contrast entre la modernitat d'un parc urbà i la presència d'assentaments informals.

El Parc Central de València, inaugurat el 2018, s'ha convertit en un espai de grans contrastos, on la bellesa paisatgística i els projectes artístics conviuen amb la realitat de prop de 50 persones sense llar que hi busquen refugi.

El Parc Central de València, un extens espai verd de 110.826 metres quadrats, es presenta com un escenari de realitats oposades. Mentre la ciutat es prepara per a la instal·lació d'escultures de l'artista valencià Manolo Valdés i els preus dels habitatges adjacents s'eleven, el parc també serveix de refugi per a una cinquantena de persones sense llar.
Aquest espai, dissenyat per la paisatgista nord-americana Kathryn Gustafson i inaugurat el 17 de desembre de 2018, ha estat fruit d'anys de planificació, incloent-hi el soterrament de les vies ferroviàries. La zona coneguda com el 'triangle verd', entre el carrer Filipines, el pont de Giorgeta i la platja de vies, és un exemple clar d'aquesta dualitat, amb obres en marxa que prometen un futur d'opulència.
Un dels projectes més destacats és l'Espai Valdés, impulsat per l'alcaldessa María José Catalá. Aquest espai, que s'ubicarà al Moll 3, acollirà de manera permanent una trentena d'escultures de Manolo Valdés a partir del 2027. La inversió per adequar aquest moll s'estima en 1,3 milions d'euros i inclourà obres de la col·lecció de l'artista, algunes de noves i altres que actualment estan cedides. Un monòlit inèdit de Valdés presidirà l'exposició.
No obstant això, la realitat actual del Moll 3 és molt diferent. Les plaques informatives estan cobertes d'excrements de coloms i l'asfalt presenta un aspecte descuidat. En aquest espai, una dotzena de tendes de campanya i matalassos formen un assentament on dormen unes 20 persones, majoritàriament homes de mitjana edat del Magreb o el sud d'Àfrica. Aquests residents, molts d'ells en situació administrativa irregular, són objecte de controls diaris per part de la Policia Nacional.
Un segon campament, més amagat entre la vegetació, acull una trentena de persones, principalment d'Algèria, el Marroc, Tunísia i Egipte. Aquests individus, que han treballat en la recol·lecció de fruita en condicions precàries, reben suport d'organitzacions com Amics del Carrer, Càritas o la Creu Roja. Se'ls ha ordenat desallotjar l'assentament el 13 d'abril, sense una solució habitacional alternativa, cosa que els aboca a la incertesa.
Mentrestant, el parc continua la seva transformació. La Nau 1 s'ha convertit en un poliesportiu amb una inversió de set milions d'euros, la Nau 2 acull una seu de la Universitat Popular des del 2020, i la Nau 3, coneguda com a Ribes Espai Cultural, forma part de la programació del Teatre Escalante. La Nau 4, actualment en obres, es destinarà a serveis socials i reinserció laboral per a joves. Aquesta revitalització contrasta amb la presència de la pobresa en un entorn on les primeres vivendes de les torres del Parc Central s'han venut per més de 550.000 euros.