El pas d'Álvaro Arbeloa per la banqueta del Reial Madrid ha estat marcat per una absència notable d'autoritat i prestigi. El tècnic salmantí, conegut pel seu caràcter "espartà" com a jugador, no ha aconseguit traslladar eixa fortalesa a la seua faceta d'entrenador. Segons fonts del club, la seua prioritat ha sigut mantindre's en un segon pla, evitant conflictes amb els jugadors i sense disgustar la directiva encapçalada per Florentino Pérez.
Des del principi, el vestuari no va prendre seriosament Arbeloa, considerant-lo un "siervo del presidente". Les seues primeres declaracions, plenes d'elogis cap als futbolistes, van confirmar esta percepció, etiquetant-lo com a "chivato de Florentino". En lloc de gestionar el grup, Arbeloa hauria optat per una actitud sumisa, permetent l'autogestió dels jugadors i evitant qualsevol tipus de retret o disciplina ferma.
La deriva esportiva de l'equip, que ha culminat en un final de temporada desastrós, ha posat de manifest la farsa d'esta situació. Els jugadors han desafiat obertament l'autoritat d'Arbeloa, creant un ecosistema tòxic que ha acabat per condemnar el tècnic. Malgrat els intents tardans de senyalar els futbolistes, la situació ja era irreversible.
Arbeloa, que va intentar emular tant l'estil de Carlo Ancelotti com el de José Mourinho segons els moments, farà la maleta després del partit contra l'Athletic. El seu bagatge inclou 27 partits, amb 8 victòries, 2 empats i 17 derrotes. La seua carrera en els banquils sembla més encaminada a "apagar incendis" en categories inferiors que a dirigir equips de primer nivell. L'únic llegat destacable podria ser l'aparició d'alguns jugadors del planter, les carreres dels quals semblen haver sigut truncades per decisions directes de Florentino Pérez, decisions que Arbeloa va acatar.
“"Estos cuatro meses han sido una grandísima experiencia, un aprendizaje enorme. Ha sido un orgullo defender este escudo y ha sido como un máster. No hay muchos entrenadores que puedan decir que han dirigido al Real Madrid en Champions. El día que esto acabe aparte de haber crecido me marcharé con la conciencia tranquila."
Arbeloa s'acomiada sense haver deixat una empremta significativa en el madridisme, més enllà de defensar un vestuari que l'ha tractat com una simple marioneta. La seua gestió, marcada per la por a molestar i la submissió a la directiva, no ha prioritzat el que succeïa en el terreny de joc, deixant una sensació de fiasco.
