Madelin de la Fuente, resident de 80 anys en un edifici d'habitatges intergeneracionals a Alacant, expressa la seua sorpresa davant el concepte de soledat. En este model residencial, prop de cent veïns combinen la independència amb la vida en comunitat, una fórmula que inspira cada vegada més projectes de 'cohousing' a la Comunitat Valenciana.
La recerca de noves formes d'habitar, especialment entre les persones grans, impulsa un model de vivenda que pretén combatre l'aïllament sense renunciar a la privacitat. Els cohousing, desenvolupats habitualment a través de cooperatives, es basen en habitatges independents complementats amb espais comuns.
Des de la Conselleria de Vivenda expliquen que este model va nàixer com a resposta a la necessitat de crear formes de vida més comunitàries sense renunciar a la intimitat individual. En 2024, la Generalitat va regular per primera vegada una línia específica de subvencions per a habitatges col·laboratius dirigits a majors de 65 anys, amb l'objectiu de proporcionar alternatives habitacionals i combatre la soledat no desitjada.
Dos municipis valencians van rebre finançament: Castielfabib per a un projecte de huit allotjaments i Alcoi per a nou unitats residencials. Ambdós estaran destinats a l'arrendament o cessió d'ús durant un mínim de 20 anys. La Generalitat estudia noves convocatòries per a estendre estos models a altres sectors de la població.
La vivenda col·laborativa, tot i ser minoritària, guanya terreny. Prudenci López, director de Vida Sostenible Cohousing, calcula que hi ha al voltant d'una dotzena d'iniciatives en diferents fases de desenvolupament repartides entre Alacant, València i Castelló.
Destaca el projecte de Godella, considerat el més avançat de la Comunitat Valenciana, que està pròxim a entregar els habitatges. Una característica comuna és que "els habitatges costen el que costa fer-los", sense benefici empresarial ni especulació, ja que són les cooperatives les que impulsen els projectes.
Begoña Careaga, sòcia de la cooperativa Sostre Cohabitatge, a Alfara de la Baronia, assenyala que des que un projecte de cohousing comença a Espanya fins que es viu, la mitjana és de deu anys. El seu projecte, per a persones d'entre 50 i 70 anys, preveu unes 30 vivendes i compta amb 47 persones sòcies interessades. A Alacant, la cooperativa Ágora es prepara per a construir 18 vivendes en una parcel·la de la Generalitat al barri de Rabassa.
A Alacant, l'edifici d'habitatges intergeneracionals de la plaça Amèrica, inaugurat en 2009 i gestionat pel Patronat Municipal de la Vivenda, és un exemple consolidat. Disposa de 72 habitatges destinats a la convivència entre majors de 65 anys i joves d'entre 18 i 35 anys mitjançant una xarxa de suport mutu.
Madelin va arribar a este edifici en 2015 buscant una vivenda més xicoteta i assequible, i va trobar "el millor que m'ha passat en tota la vida". Nathaniel Anaya, de 29 anys, resident des de 2024, ho resumeix com "un poble dins de l'edifici". Els residents més joves imparteixen tallers als majors sobre temes com ioga, història o hort urbà.
El cohousing es planteja com un model que s'obri pas a la Comunitat Valenciana, aspirant a ser una resposta als reptes socials actuals: viure acompanyats sense deixar de viure a la nostra manera.
