“"Vivim envoltats de roba. Massa. Moltíssima més de la que podem usar, necessitar o fins i tot imaginar. Cada any es produeixen al món al voltant de 100.000 milions de peces. D'elles, una part enorme neix ja amb data de caducitat: s'usen amb prou feines unes poques vegades i després desapareixen. El resultat és devastador: 92 milions de tones de residus tèxtils a l'any, l'equivalent a un camió d'escombraries ple de roba que es crema o s'enterra cada segon. La majoria no es recicla. De fet, només un 1% de la roba torna a convertir-se en peces tèxtils. La resta acaba en abocadors o incineradores, com a residu, i no desapareix."
Edurne Herrán organitza un SWAP-vermú a València per promoure la moda sostenible
L'esdeveniment, part del projecte '2222 Space is the place', busca fomentar l'intercanvi de roba i la consciència ambiental.
Per Mireia Blasco i Vidal
••2 min de lectura
IA
Imatge genèrica d'intercanvi de roba, amb peces de vestir de colors sobre una taula de fusta.
La creadora Edurne Herrán torna a València per organitzar un SWAP-vermú, un esdeveniment d'intercanvi de roba que tindrà lloc el dissabte 18 d'abril a Fantastik Lab, amb l'objectiu de promoure la sostenibilitat i el consum conscient.
Aquesta iniciativa s'emmarca dins del seu projecte 2222 Space is the place, desenvolupat gràcies a una beca de mobilitat del Goethe Institut i Europa Creativa. El SWAP-vermú, que ja es va celebrar amb èxit l'any passat, ofereix un espai on la roba adquireix una segona vida, transformant-se de residu en una nova oportunitat per a altres persones.
L'esdeveniment, que es durà a terme de 11:30 a 13:30 hores, es presenta com un petit acte de desobediència davant la lògica de "usar i tirar" que impera en la societat actual. Herrán subratlla la urgència de trobar noves formes de vestir i de relacionar-nos amb la moda, més enllà del consumisme desenfrenat.
La indústria tèxtil és una de les més contaminants, consumint 93.000 milions de metres cúbics d'aigua anualment i generant prop del 10% de les emissions globals de CO₂. A més, és responsable d'aproximadament el 20% de les aigües residuals del planeta, i cada rentada allibera microplàstics que acaben als oceans.
Davant aquesta realitat de sobreproducció, el SWAP es configura com una pràctica no només sostenible, sinó també com una forma de resistència col·lectiva. És un gest que trenca amb la lògica de compra constant, fomentant la circulació, la cura i l'elecció conscient de les peces de vestir, sense transaccions econòmiques ni la pressió de les tendències.



