La Comunitat Valenciana alberga una gran quantitat de monuments en els seus municipis, un conjunt arquitectònic que adquirix especial rellevància en el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, que se celebra cada 18 d'abril. Més enllà de les tres grans mostres de patrimoni material reconegudes per la Unesco —la Llotja de la Seda de València, l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica i el Palmerar d'Elx—, la regió posseïx una extensa i variada riquesa patrimonial. Enguany, la jornada destaca "el patrimoni viu i la resposta a l'emergència", i per això es recomanen deu monuments que val la pena visitar.

Entre els monuments destacats es troba el santuari de la Mare de Déu de la Balma, a tres quilòmetres de Sorita, en la comarca dels Ports. Este singular edifici religiós està enclavat en la roca, amb obres documentades des de mitjan segle XVI. També s'inclou la Torre Badum de Peníscola, en la serra d'Irta, un exemple representatiu de les torres de guaita de la costa valenciana, que servien per a alertar dels atacs pirates. En la seua façana es pot observar l'escut del Regne de València amb l'àguila bicèfala dels Àustries.

El castell de Vilafamés, en la Plana Alta, és una fortificació amb fonaments musulmans i modificacions de diverses èpoques, que oferix vistes impressionants des de quasi 400 metres d'altura. Per als amants de les arts escèniques, el Teatre romà de Sagunt, en el Camp de Morvedre, és el monument més antic de la llista, datat del segle I. Este espai, que acull un festival cada estiu, va ser objecte d'una reforma en els anys noranta que li va donar el seu aspecte actual.

Enfront de la Llotja de la Seda de València, el Mercat Central de València és una altra edificació que podria tindre la catalogació de patrimoni material de la Unesco. Projectat en 1914 per Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial, i acabat en 1928, combina la tradició constructiva catalana amb l'arquitectura del ferro i l'acer. El monestir de Santa Maria de Simat, en la Safor, és una joia del patrimoni gòtic valencià, fundat en 1298 per Jaume II. Després d'anys d'abandó, la Generalitat el va adquirir en 1991 per a iniciar la seua recuperació.

El Riurau de Benissadeví o del Senyoret a Jesús Pobre, al peu del Montgó, és un testimoni de l'economia de la pansa en comarques com la Marina Alta. Estes edificacions de pedra amb arcs oberts protegixen el raïm moscatell de les inclemències del temps. A Alacant, la Casa Carbonell, dissenyada per Juan Vidal i Ramos i acabada en 1924, és un element destacat de la façana marítima amb elements del modernisme valencià. Finalment, el santuari de Maria Magdalena de Novelda, en el Vinalopó Mitjà, és un exemple del modernisme català traçat per l'enginyer Josep Sala i Sala, conegut com "la xicoteta Sagrada Família".

L'edició d'enguany del Dia Internacional dels Monuments es dedica al "patrimoni viu", incloent l'etnografia i els museus que reivindiquen els trets més identificatius de la cultura valenciana. Entre estos, es troben museus dedicats a la gastronomia, com el de l'arròs de València o el del torró de Xixona; als oficis, com el de la pedra en sec de Vilafranca; o a les festes, com el museu fester d'Alcoi o el de les Falles de València, a més de nombrosos museus etnogràfics que expliquen la història i la identitat dels valencians.