El dimecres 15 d'abril de 2026, la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat del Reial Decret de regularització extraordinària de migrants va marcar l'inici d'un procés burocràtic complex. Este procediment permetrà a persones en situació irregular o que han sol·licitat protecció internacional accedir a una autorització de residència i treball legal, amb una vigència inicial d'un any renovable, sempre que complisquen els requisits establits.
Des de primera hora del matí, moltes persones s'han acostat a les oficines municipals per a verificar la documentació necessària per a la tramitació telemàtica, que s'obrirà el dijous 16 d'abril. La tramitació presencial, que requerirà cita prèvia disponible també des del dijous 16 d'abril, començarà el 20 d'abril.
Les llargues cues en el padró municipal han sigut motiu de confrontació entre els partits polítics. El portaveu del Grup Municipal Socialista en l'Ajuntament de València, Borja Sanjuan, va denunciar que María José Catalá i Vox estan “boicotejant la regularització de les persones migrants en la ciutat” i va exigir que “reforcen el personal d'este servici per a poder atendre a les persones”.
“"Catalá i Vox no amplien els mitjans del padró per a generar llargues cues i desincentivar que les persones que tenen dret a tindre papers en el nostre país puguen exercir eixe dret."
Sanjuan va qualificar la situació de “autèntica vergonya” i va suggerir que “es podria anomenar racisme institucional”, recordant que l'ajuntament “ha anat reduint els recursos d'atenció a les persones migrants”. Va mencionar la retirada de l'advocat que assessorava en temes d'immigració i l'obligació de fer cues per a dificultar el compliment dels terminis.
Per la seua part, fonts municipals van respondre que les acusacions del PSPV “falten a la veritat amb l'únic objectiu de traslladar a l'ajuntament un assumpte que única i exclusivament és competència del govern de Pedro Sánchez”. Van lamentar que el Govern genere un procés de regularització sense definir criteris clars ni facilitar informació suficient, carregant tota la pressió sobre els ajuntaments sense recursos addicionals. “Això provoca incertesa i un augment de la demanda que cap municipi pot absorbir de forma immediata sense suport estatal”, van afirmar.
