Després de la seua participació en una exposició col·lectiva de l'IVAM i una retrospectiva a Sevilla, Concha Ybarra presenta a València un projecte que reuneix línies fonamentals del seu treball: la memòria, la matèria, el color, el gest, l'àmbit domèstic i la construcció d'un imaginari íntim marcat per una profunda sensibilitat poètica.
En 'Las estrellas callan, la luna sueña', l'obra de Ybarra es troba en un territori suspés entre el somni i el quotidià. Les seues pintures i ceràmiques, segons assenyala Guillermo Amaya Brenes en el text de la mostra, emergeixen amb una factura orgànica i ritmada. L'ús cromàtic i les formes, que oscil·len entre l'abstracte i el figuratiu, generen un marcat ritme líric, presentant escenes que semblen sorgir del llindar entre el somni i la vigília.
La pràctica artística de Concha Ybarra, desenvolupada durant més de dues dècades, es caracteritza per una relació intensa amb els materials i el temps del procés creatiu. Pintura, dibuix, ceràmica, tèxtil, paper, lino, arpillera, fil i fang conformen un vocabulari propi on allò quotidià esdevé suport del pensament visual. La seua obra s'ancora en l'àmbit domèstic, l'artesanal i allò proper, activant una poètica de la lleugeresa on cada forma, color o textura conté una càrrega emocional latent.
El títol de l'exposició evoca una atmosfera de silenci i recolliment, condensant part de l'univers de Ybarra. En este espai, allò simbòlic apareix de forma subtil, com una senyal o una memòria antiga. Estels, llunes i formes vegetals conviuen en composicions que recorden allò atàvic i ritual, però sempre des d'una sensibilitat propera, serena i contemporània.
En esta nova mostra, l'artista continua expandint la pintura cap a altres llenguatges. El fil brodat, els aplics, les teles i les superfícies toves introdueixen una dimensió tàctil connectada amb la cura, la memòria familiar i els sabers manuals. Elements com el fil, el vellut, el puntes, les borles o les cintes s'integren en una investigació que uneix tradició i innovació des d'una mirada contemporània, com ja es podia apreciar en obres anteriors.
La recent retrospectiva 'Una habitació pròpia' va permetre interpretar la seua trajectòria com un recorregut atmosfèric pels diferents llenguatges de l'artista. 'Las estrellas callan, la luna sueña' es pot entendre com una nova estada en el seu univers, un espai on el somni, la matèria, la memòria i el desig es troben en un llenguatge cada vegada més lliure i essencial.
