Càritas Diocesana de València ha fet una crida este matí a establir «un pacte social en favor de les persones que veuen vulnerats els seus drets d'accés a l'habitatge, a un treball digne o una protecció social suficient». Esta reclamació s'ha produït durant la presentació de la seua Memòria anual de 2025, acte en el qual han participat el bisbe auxiliar de València, Arturo García, la directora de Càritas València, Aurora Aranda, i la secretària general de la institució, Belén Lado.
En este document es recullen les actuacions de la institució el passat any, un període marcat per un increment significatiu de persones ateses, en part degut a les intervencions realitzades arran de la DANA d'octubre de 2024. La quantitat de persones acompanyades ha augmentat un 33% respecte a l'any anterior, si bé el percentatge de persones estrangeres ateses s'ha reduït en 9 punts.
L'entitat ha detectat un increment del 17% en les persones ateses per primera vegada, una xifra també relacionada amb les persones que, sense haver necessitat ajuda prèviament, la van demandar després de les inundacions.
“"Les atencions realitzades amb motiu de la DANA no expliquen la cronificació de la pobresa i l'exclusió social; la persistència de les mateixes dificultats a les quals s'enfronten les persones per accedir a drets bàsics des de fa una dècada o la normalització de la precarietat a la qual estem assistint."
Durant 2025, les accions de Càritas València van beneficiar a més de 73.742 persones, de les quals un 34% són menors d'edat. "Un any més ens trobem que les persones que accedixen als nostres recursos són cada vegada més i tenim que acompanyar-les durant més temps", ha afegit Aranda.
Els perfils més atesos seguixen la tendència d'anys anteriors: persones migrades en situació administrativa irregular (el 61% de les estrangeres ateses), dones soles amb fills, parelles joves amb fills, famílies nombroses i persones amb vivendes precàries. Informes com el FOESSA Comunitat Valenciana 2025 subratllen que els llars amb sustentador migrant i/o dona, i aquells amb menors, mostren majors nivells d'exclusió, evidenciant el gènere i l'origen com a factors transversals que condicionen l'accés a drets.
L'entitat també destaca que l'habitatge és el principal factor de desigualtat: 4 de cada 10 persones ateses veuen vulnerat este dret, ja siga per situació de sensellarisme, vivendes que no cobrixquen les necessitats familiars, o lloguers i sublloguers sense contracte.
Davant esta realitat, Càritas València ha reclamat un pacte social que implique institucions i ciutadania. Aurora Aranda ha assenyalat: "La societat valenciana ha demostrat una enorme capacitat de solidaritat. El repte ara és transformar eixa solidaritat puntual en compromís sostingut amb la justícia social, i eixe compromís ha de ser assumit per tota la societat civil, les administracions públiques, el sector empresarial, els mitjans de comunicació, els partits polítics i, molt especialment, les comunitats cristianes".
“"El cristià no pot considerar els pobres només com un problema social; són una “qüestió familiar”, són “dels nostres”."
Aranda ha afegit que "els nivells de desigualtat que ens mostren els informes i la nostra Memòria requerixen acords amplis i respostes sostingudes en el temps. Un pacte social d'estes característiques implica construir acords bàsics sobre com volem conviure i quins drets estem disposats a garantir col·lectivament que ningú quede arrere".
