L’entitat Càritas Diocesana de València ha fet pública la seua memòria anual corresponent a 2025, un any marcat per un increment significatiu de les persones ateses, xifrat en un 33% respecte a l'any anterior. Este augment s'atribuïx en part a les conseqüències de la dana, que va portar a moltes persones a demanar ajuda per primera vegada.
El document també assenyala una reducció de 9 punts en el percentatge de persones estrangeres ateses en comparació amb 2024, i un increment del 17% en usuaris que acudixen per primera vegada a l'entitat. La directora de Càritas València, Aurora Aranda, va destacar que, malgrat l'impacte de la dana, esta situació no explica la cronificació de la pobresa i l'exclusió social, ni la normalització de la precarietat que es manté des de fa una dècada.
Durant 2025, Càritas València va beneficiar 73.742 persones, de les quals el 34% eren menors d'edat. Aranda va subratllar que "les persones que accedixen als nostres recursos són cada vegada més i hem d'acompanyar-les durant més temps". Els perfils més freqüents inclouen persones migrants en situació administrativa irregular, dones soles amb fills, parelles jóvens amb descendència i famílies nombroses amb vivendes precàries.
La memòria, que es fa ressò de l'Informe FOESSA Comunitat Valenciana 2025, conclou que el gènere i l'origen són factors transversals que condicionen l'accés a drets. L'habitatge es revela com el principal factor de desigualtat, afectant quatre de cada deu persones ateses, ja siga per sensellarisme, condicions inadequades o lloguers sense contracte.
Davant esta realitat, Càritas València ha reclamat un pacte social ampli que implique institucions i ciutadania. "La societat valenciana ha demostrat una enorme capacitat de solidaritat. El repte ara és transformar eixa solidaritat puntual en compromís sostingut amb la justícia social", va assenyalar Aranda, apel·lant a la responsabilitat de la societat civil, les administracions públiques, el sector empresarial, els mitjans de comunicació i les comunitats cristianes.
“"El cristià no pot considerar els pobres només com un problema social; són una 'qüestió familiar', són 'dels nostres'."




