La Bodega Valero, un autèntic tòtem en el barri, ha complit 39 anys d'història gràcies a la dedicació dels germans Abizanda. Un dels germans, conegut pel seu caràcter enèrgic, es manté en constant moviment durant l'hora de l'esmorzar, atenent la clientela amb rapidesa i un humor particular. L'establiment, lluny de ser un bar convencional, és una bodega mítica que ha sabut conservar la seua essència al llarg de les dècades.

L'interior de la bodega és un espai pintoresc, replet de records que adornen les parets: bitllets de diferents països, botelles de cervesa, sifons i cartells humorístics. En un xicotet saló, un panell mostra fotografies descolorides del desé aniversari de l'establiment, celebrat entre 1987 i 1997. No obstant això, el que realment fa única a la Bodega Valero és la seua clientela, especialment durant les vesprades, quan el lloc s'ompli de personatges singulars.

Els germans van obrir la bodega en 1987. Un d'ells, nascut en Sant Sebastià, va viure allí només dos anys abans de traslladar-se a València, ciutat natal de la seua mare i on va nàixer el seu germà. Després de viure en diverses ciutats, van tornar a València i van decidir obrir un negoci d'hostaleria. Van trobar una bodega que es traspassava, anomenada Casa Valero, i la van rebatejar com a Bodega Valero, mantenint l'esperit original del lloc, que antigament era la casa de la família que la regentava.

Al llarg dels anys, la bodega ha sigut un punt de trobada cultural, acollint concerts de grups com Los pájaros del folk, Licor de fardacho i Lo tumbao. La música sempre ha sigut una part fonamental de l'ambient, amb una selecció que va des del jazz fins al rock. Els germans recorden amb nostàlgia els temps de joventut, quan la gent era més feliç i eixia més, i destaquen que mai han transigit amb el futbol, negant-se a posar partits en la televisió del local.

La bodega ha rebut reconeixements com un Sorell Repsol en 2024, un testimoni de la seua qualitat i el seu servici. Un dels germans, que s'ocupa dels matins, recorda com el seu germà li va demanar que el cobrira per a poder estudiar. Esta decisió va forjar un compromís que ha mantingut la bodega oberta fins hui. La seua mare, de 91 anys, continua sent una figura important en la vida de la bodega, visitant-los cada dia i sent rebuda amb afecte i humor.