Entrar a l'exposició d'Anselm Kiefer al Centre d'Art Hortensia Herrero és endinsar-se en un paisatge on la memòria, la matèria i el silenci es fonen. Cada sala proposa un recorregut on el temps sembla acumular-se en capes, convertint València en una parada imprescindible per a aquells que busquen una experiència cultural profunda.
Ubicat en un antic palau del segle XVII al cor de la ciutat, el centre acull per primera vegada l'obra d'un dels grans noms de l'art contemporani. L'exposició ha sigut concebuda en estreta col·laboració amb l'artista i adaptada a l'espai, oferint una experiència monumental i matèrica. Les obres de Kiefer utilitzen materials poc habituals com el plom, la cendra, la palla o la terra, que carreguen les imatges de significat històric i simbòlic, recordant paisatges devastats però també la possibilitat de reconstrucció.
La força visual de les obres de Kiefer connecta amb el públic per la seua capacitat d'emocionar sense necessitat d'explicacions prèvies. L'experiència de veure per primera vegada una obra seua és difícil d'oblidar, amb capes de pintura, textures denses i una força visual que atrapa des del primer moment.
Història, paisatge i mitologia s'entrellacen en peces que remeten a la tradició clàssica, la literatura i la música. Obres inspirades en mites grecs com Elektra, Dryad o Danaë, dialoguen amb la poesia de Baudelaire, Rilke o Walther von der Vogelweide, o amb la música de Schubert en Der Tod und das Mädchen. Aquest encreuament de disciplines converteix la visita en un viatge cultural que connecta diferents èpoques i formes d'expressió.
Destaca especialment l'obra Danaë, de més de tretze metres d'ample, que es presenta per primera vegada a Europa. Kiefer recrea l'interior de l'aeroport de Tempelhof a Berlín combinant-lo amb el mite clàssic de Dánae. La peça impacta per la seua escala i càrrega simbòlica, fent que l'espectador se senta petit davant la història i el temps col·lectiu.
La sensació de temps és omnipresent en l'exposició, presentant-se gairebé tangible. Les capes de pintura, els materials superposats i les superfícies agrietades o cremades parlen de processos llargs de creació i erosió. Aquesta idea es reforça amb l'edifici que acull l'exposició, un antic palau del segle XVII amb vestigis arqueològics que sumen noves capes de lectura a l'experiència, creant un diàleg entre espai i obra.
El Centre d'Art Hortensia Herrero, a més de la mostra temporal, compta amb una col·lecció permanent d'artistes nacionals i internacionals, situant l'exposició de Kiefer en un context artístic més ampli. Aquesta combinació consolida el CAHH com un dels espais culturals més interessants de València, havent rebut ja prop de mig milió de visitants.
