Aquest reconeixement arriba després de cinc dècades sense que Fabregat publiqués una nova obra, trencant un llarg silenci editorial des de la seva anterior publicació, Falles folles fetes foc. La novel·la premiada, editada per Proa, ha sigut destacada pel jurat de la 70a edició dels premis per la seva "llengua deliberadament neutra, despullada de marques locals i refractària a tot arrelament superficial".
La trama de L'anell del nibelung segueix el retorn del professor universitari Ernest Millet, un personatge obsessionat amb Wagner, a la seva ciutat natal després de quaranta anys d'absència. Fabregat ha explicat que la idea de la novel·la va sorgir de la seva pròpia passió pel compositor alemany i de la seva assistència al Festival de Bayreuth, a Alemanya, un procés que ha durat més de deu anys d'escriptura intermitent.
“"El moment de la idea exacta no la recordo, és un riu que ve de diverses ribes i afluents."
Malgrat la satisfacció pel premi, Fabregat es mostra "contrari" a la "litúrgia" dels reconeixements, tot i agrair el suport de l'editorial Proa per "arriscar-se" amb una obra de 600 pàgines que ell mateix descriu com a "diferent" i "no per a tots els públics". La novel·la està escrita en català oriental, el seu "idioma literari", influenciat per autors com Espriu, Villalonga i Rodoreda, tot i que la seva vida quotidiana i periodística es desenvolupa en castellà.
A més del guardó a Fabregat, l'Associació Espanyola de Crítics Literaris també ha premiat altres obres destacades. Marcos Giralt Torrente ha rebut el premi a la millor narrativa en castellà per Los ilusionistas, mentre que Pablo García Casado ha sigut reconegut en poesia castellana i Sebastià Alzamora en poesia catalana. També s'han lliurat premis a obres en gallec i basc, i a El jardinero y la muerte de Gueorgui Gospodínov com a millor llibre en llengua estrangera.
