El cotonet de la adelfa amenaça la citricultura valenciana

La plaga emergix amb més freqüència en cítrics, elevant l'alerta en València i Castelló malgrat el seguiment científic.

Imatge d'un cítric afectat per plagues amb insectes visibles.
IA

Imatge d'un cítric afectat per plagues amb insectes visibles.

El Paracoccus burnerae, conegut com a cotonet de la adelfa, ha passat de ser anecdòtic a representar una amenaça emergent per a la citricultura valenciana, amb un augment de deteccions en València i Castelló.

El Paracoccus burnerae, un insecte de la família dels pseudocòccids, s'ha convertit en una preocupació creixent per a la citricultura valenciana. Encara que la seua incidència actual es considera baixa, l'increment de deteccions en les províncies de València i Castelló ha elevat el nivell d'alerta en el sector.
Carlos Baixauli, director del Centre d'Experiències en Paiporta de la Fundació Grup Cajamar, ha advertit sobre esta amenaça emergent. Segons el seu article en Plataforma Tierra, el Paracoccus burnerae es detecta amb més freqüència en explotacions de mandarina, llimó i taronja del litoral llevantí, incloent Murcia, València i recentment Castelló.
Tot i que el seu potencial de dany és inferior al del cotonet de Sud-àfrica (Delottococcus aberiae), preocupa la seua expansió, la capacitat de colonitzar diferents cultius i la dificultat per a diferenciar-lo visualment. Els indicadors d'infestació inclouen el 'pinzament' o deformació de fulles joves, i en el fruit, enfonsaments i deformacions, especialment entre juny i agost.
La Conselleria d'Agricultura manté un seguiment actiu, tot i que rebaixa el nivell de preocupació. L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) i la Universitat Politècnica de València (UPV) coneixen la presència de l'espècie des de fa uns quatre anys i investiguen el seu comportament. S'han identificat parasitoides autòctons que ataquen la plaga, la qual cosa obri la porta a estratègies de control biològic.
Des de l'IVIA, tot i que reconeixen deformacions en fruits i fulles i possible caiguda de producció, no consideren que la plaga tinga un impacte comparable al del cotonet sud-africà. La Conselleria, a través de la seua àrea de Sanitat Vegetal, realitza un seguiment de la distribució i estudia impulsar materials divulgatius per a facilitar la identificació precoç.
Carlos Baixauli assenyala com a vies de dispersió el moviment de caixes de recol·lecció, material vegetal i la logística entre parcel·les i centrals hortofructícoles. Les condicions climàtiques del litoral mediterrani permeten entre tres i quatre generacions anuals, fet que obliga a reforçar la vigilància.
Les recomanacions inclouen incorporar la plaga als protocols de seguiment fitosanitari, netejar maquinària i envasos, prioritzar el control biològic i comunicar qualsevol focus als serveis autonòmics de sanitat vegetal.
Carles Peris, secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, confirma un augment dels danys respecte a la campanya anterior, tot i que les deformacions inicials en el fruit tendeixen a desaparéixer. S'ha localitzat la presència del cotonet en cultius de Betxí i Nules (Castelló), i es preveu que les deformacions siguen més acusades enguany.
AVA-Asaja coneix la plaga però no disposa de dades concretes d'incidència. Insta la Conselleria d'Agricultura a oferir més informació sobre mesures de control i erradicació, lamentant que siga el tercer cotonet present en el camp valencià, la qual cosa incrementa els costos de producció i el risc per al valor de la producció citrícola.