Este establiment, que obri de divendres a diumenge amb reserva prèvia, ha consolidat des de 2006 un model que combina hospitalitat rural i coherència culinària. Els seus propietaris, Catalina Chiva i Miguel Silvestre, han transformat una antiga taverna en un punt de trobada per a viatgers, mantenint l'essència de les masies disperses que, segles arrere, funcionaven com a llocs de sociabilitat en el Camí del Cid.
Una de les seues propostes més destacades és la calçotada, que, malgrat estar lluny de Valls, l'epicentre canònic d'este plat, s'adapta al paisatge del Maestrat. Els calçots es cultiven en la seua pròpia finca, reduint la distància entre la terra i el plat. Es cuinen a la brasa i se servixen amb una salsa romesco elaborada amb avellana de Benassal, que li aporta un matís més fi i aromàtic que l'ametla habitual. El menú es completa amb embotits, carn a la brasa, pa de forn del poble i vi servit en porró.
Si alguna cosa distingix la cuina de Cati Chiva és el seu diàleg amb el passat i la tradició. No des de la nostàlgia, sinó des de la investigació.
Més enllà del ritual, la cuina de Cati Chiva es distingix pel seu diàleg amb el passat i la tradició, no des de la nostàlgia, sinó des de la investigació. La seua aproximació al receptari medieval, especialment al Llibre de Sent Soví, ha donat lloc a una línia de treball singular. Plats com el conill amb caragols o el tombet de corder remeten a una tradició que mai va desaparéixer del tot en estes terres, amb versions contemporànies que recuperen salses històriques.
Menjar en La Carrasca implica també mirar al voltant. A pocs quilòmetres s'alça la carrasca monumental que dona nom al restaurant, un arbre amb segles d'història. Este diàleg entre paisatge i cuina no és retòric, sinó que forma part de l'experiència en un Alt Maestrat que, amb la seua orografia abrupta i els seus vestigis ibers i medievals, continua sent un dels territoris menys intervinguts del Mediterrani.
En els últims anys, La Carrasca ha reforçat la seua identitat sense caure en la temptació de sofisticar-se. La proposta continua sent accessible, però cada volta més afinada en el seu discurs: major atenció al producte propi, continuïtat en els menús estacionals i una consolidació de la seua línia de cuina històrica com a senya d'identitat. Cati Chiva ha guanyat reconeixement en els circuits gastronòmics vinculats a la recuperació del receptari tradicional, reivindicant la cuina medieval i rural com a patrimoni viu.
