El govern municipal d'Alcoi ha expressat el seu malestar per la paralització de la reforma del Teatre Principal, després de la retallada de la Generalitat Valenciana. Dels 450.000 euros compromesos inicialment en l'etapa anterior del Consell, la partida ha quedat reduïda a 250.000 euros en l'esborrany pressupostari de 2025, una xifra que l'Ajuntament considera insuficient per a executar les obres necessàries.
La problemàtica no és només econòmica. Segons han explicat representants municipals, la Generalitat pretén gestionar els diners en forma de subvenció, obligant a licitar, executar i justificar les obres abans del 15 de novembre. Amb uns pressupostos autonòmics encara sense aprovar i amb els terminis administratius habituals, esta condició convertix el projecte en pràcticament impossible.
“"El govern local està "cabrejat i ofés"."
La situació és especialment greu perquè el Teatre Principal acumula ja més de huit anys sense programació estable. Des de març de 2018, l'espai només ha acollit activitats puntuals i representacions concretes, com el Betlem de Tirisiti i algunes funcions de la Mostra de Teatre. El tancament es va justificar inicialment per la necessitat d'adaptar la gestió del teatre a la nova legislació i aprofitar el període per a fer reformes imprescindibles com la climatització, accessibilitat, seguretat i teló tallafocs.
Esta situació és particularment dolorosa en Alcoi, una ciutat que ha sigut històricament una de les capitals teatrals del País Valencià. Actualment, Alcoi només disposa del Teatre Calderón com a gran espai escènic estable, la remodelació integral del qual, impulsada també per la Generalitat Valenciana anys arrere, va permetre recuperar un espai emblemàtic i convertir-lo en un referent de la programació teatral valenciana.
“"Un poble sense teatre és un poble sense espills."
La retallada al Principal simbolitza una política cultural cada volta més residual, segons el sector. Molts professionals de la cultura valenciana han alertat en els últims anys sobre la reducció de recursos destinats a la cultura, mentre els pressupostos autonòmics relegen progressivament les inversions culturals. La cultura, afirmen, es defensa amb diners, programació, infraestructures i voluntat política, no amb discursos buits.
