Les orques són reconegudes com un dels depredadors més potents dels oceans, caçant una gran varietat de preses que inclouen des de ratlles i foques fins a marsopes i grans balenes barbades. Fins i tot s'enfronten a taurons blancs, als quals allunyen de les seues zones d'alimentació o arriben a matar. Malgrat esta voracitat, no hi ha registres verificats d'orques salvatges que hagen matat humans de forma deliberada. Estudis recents apunten que, en determinades circumstàncies, estos animals interactuen de manera amigable amb les persones, oferint-los fins i tot aliment com si foren 'regals'.
Estos comportaments destaquen la complexitat de les orques, contrastant amb la imatge habitual de depredadors implacables. Els danys causats a embarcacions menudes en la zona de l'Estret de Gibraltar, des de fa uns anys, no semblen respondre a un intent d'agressió contra les persones, sinó que la seua atenció es dirigeix a les pròpies embarcacions. Les causes d'estos actes encara són objecte d'estudi, però la majoria d'opinions científiques suggereixen que no es tractaria d'atacs deliberats.
Una raó fonamental per la qual les orques no ataquen humans és l'alta especialització de la seua dieta. Les diferents poblacions, conegudes com a ecotips, s'alimenten de preses específiques, preferències que es transmeten de generació en generació per via materna. Algunes orques només mengen peixos com el salmó o l'areng, mentre que altres es dediquen a mamífers marins. Estes tradicions alimentàries són estables i els canvis de presa són molt poc comuns. Com que els humans mai han format part de les seues dietes establertes, les orques no mostren interès en nosaltres com a aliment.
A diferència dels taurons, que de vegades ataquen humans per confusió, les orques utilitzen l'ecolocalització per a navegar i caçar. Esta capacitat els permet crear imatges acústiques detallades de les seues possibles preses, distingint clarament les seues formes i mides. Esta habilitat avançada és la raó més probable per la qual les orques no confonen les persones amb les seues preses habituals. Encara que les seues capacitats de sonar s'estan estudiant, no hi ha evidència que perceben els humans com una font d'aliment.
De fet, la seua relació amb els humans presenta de vegades trets de generositat. Recents investigacions han demostrat que les orques salvatges de vegades ofereixen preses capturades a humans, a mode de regal. Durant un estudi de 21 anys, els científics van registrar 34 casos en què les orques oferiren peixos, ratlles, calams, aus marines i fins i tot una tortuga a persones. Estes 'ofrenes' es van produir en diversos contextos: a persones que nedaven, a bord de vaixells o a la vora del mar. En molts casos, les orques romanien a prop després de deixar l'objecte i, de vegades, repetien el gest si l'ofrena no era acceptada.
Compartir aliment és un comportament habitual entre les orques dins dels seus grups, sovint com a forma de mantindre llaços socials forts. Que este comportament s'estenga als humans és poc comú, però està ben documentat, representant un exemple únic d'ampliació d'un comportament social establit cap a una altra espècie.
