La funció, dirigida per David López López, ha demostrat que el pas del temps no ha fet més que reforçar la seua vigència i la seua capacitat per a connectar amb el públic. L'expectació era alta, no sols per tractar-se d'una obra molt volguda dins del repertori de la companyia de teatre amateur, sinó també pel record de la seua trajectòria, marcada per més d'una vintena de premis i reconeixements en festivals d'àmbit nacional.
El muntatge de 'Ñaque' ha significat molt més que una reposició. Per al seu director, es tracta d'un retrobament amb una obra que va definir una forma d'entendre el teatre. Després de romandre anys guardada, la peça tornava a cobrar vida sobre els escenaris il·licitans amb la mateixa essència, però amb la maduresa que atorga el temps.
La història gira entorn de Ríos i Solanos, dos còmics ambulants del Segle d'Or que sobreviuen amb el mínim mentre recorren camins i escenaris improvisats. Este plantejament permet a la companyia desenrotllar una proposta escènica basada en l'austeritat: pocs elements, absència d'artificis i un protagonisme absolut de l'actor.
En esta ocasió, els intèrprets Javier Díez i Pablo Gascón van tornar a encarnar els personatges amb una complicitat que va ser un dels aspectes més destacats pel públic assistent. La química entre ambdós va sostindre el ritme de l'obra i va permetre que l'espectador transitara amb naturalitat entre l'humor i la reflexió.
Un dels grans encerts del muntatge va tornar a ser la seua aposta per un teatre nu. Tal com defensa David López, l'absència d'escenografia complexa no és una limitació, sinó una oportunitat per a centrar l'atenció en l'essencial, que no és més que la interpretació. Este enfocament connecta amb la tradició del 'ñaque', eixes xicotetes companyies del Segle d'Or que viatjaven amb l'imprescindible.
La importància de 'Ñaque' dins de Sahara Teatre no pot entendre's sense la seua trajectòria. Des de la seua estrena original en 2010 en l'Escorxador, l'obra ha recorregut més de vint-i-cinc certàmens, acumulant prop de trenta premis i nominacions en categories com a millor direcció, interpretació o posada en escena. Este recorregut ha convertit l'obra en una de les més representatives de la companyia, fundada en 1992 en l'institut Sixto Marco d'Elx.
El retorn de l'obra en l'espai de Les Clarisas va afegir un component especial. El mateix director ha destacat en diverses ocasions la "màgia" del lloc, un enclavament que afavorix la proximitat amb l'espectador i potencia la intensitat de propostes com esta. La configuració de l'espai, més reduïda que altres escenaris, va reforçar el caràcter íntim del muntatge.
La resposta del públic en Elx confirma que 'Ñaque' continua sent una obra plenament vigent. La seua capacitat per a fer riure i, al mateix temps, invitar a la reflexió, demostra la vigència del text de Sanchís Sinisterra i la solidesa de la proposta de Sahara Teatre. Este nou èxit obri la porta a futures representacions, consolidant la companyia com un referent del teatre amateur en la província.
