El reconegut autor i dibuixant alacantí Carmelo Manresa, nascut a Callosa de Segura en 1965, ha publicat la seua quarta novel·la gràfica, La vida de Martín (Dolmen Editorial). Esta obra es diferencia dels seus treballs anteriors per ambientar la trama en l'actualitat i per allunyar-se de l'autobiografia, presentant un dibuix més realista i un ús expressiu del color roig per a transmetre intensitat.
El protagonista, Martín, és un home de 55 anys amb una vida aparentment normal: treballa en un banc des de fa més de 30 anys i està casat amb Sara. No obstant això, la història aprofundeix en la seua lluita interna per reconéixer i acceptar la seua orientació sexual i les seues inclinacions, incloent fantasies i desitjos sexuals que es mantenen vius més enllà de la joventut. Manresa explica que va triar un personatge d'esta edat per a connectar millor amb ell i reivindicar la vitalitat de l'edat madura, desafiant la idea que a partir dels 50 anys hom deixa de sentir o patir.
La novel·la presenta Martín descobrint una nova identitat sexual a través de la relació amb Sami, un pintor de parets, fugint dels tòpics habituals en la representació del col·lectiu LGTBI en la literatura. L'autor subratlla que la diversitat i els amors reprimits no són exclusius dels joves, i que les pors i les dificultats per expressar la identitat poden ser majors en entorns com els pobles petits, on la influència de l'educació repressiva i les expectatives socials són fortes. Manresa critica així els discursos que imposen un únic model de vida.
A diferència de les seues obres anteriors com Plaza de la Bacalá o Cine de verano, que exploraven el seu passat i joventut amb un estil autoficcional, Manresa ha volgut amb La vida de Martín crear una història completament nova. L'autor destaca la dificultat de fer creïble la relació entre els personatges i els conflictes que sorgixen, especialment amb la dona de Martín. L'obra busca mostrar la complexitat i contradicció de la naturalesa humana, lluny de visions simplistes de blanc o negre.
“"Quan crees un personatge sempre acabes posant molt de tu mateix. La diferència és que en les meues anteriors novel·les gràfiques treballava sobre records i experiències reals. Ací he hagut d'inventar la relació entre els personatges, així com els conflictes que sorgixen amb la dona de Martín."
“"Moltes vegades ens fan creure que tot és blanc o negre, que les coses són d'una manera o d'una altra, però la realitat sol ser molt més complexa. Crec que esta història parla precisament d'això i mostra que les persones som molt més contradictòries i diverses del que a vegades pensem."
