El decret, que consta de 22 pàgines, detalla els motius històrics, culturals i d'identitat que justifiquen esta declaració. La festa es nodrix de la fe, la devoció, l'expressió d'alacantinitat, el companyerisme i la germanor del poble d'Alacant, a més de la indumentària i els menjars campestres.
La devoció a la Santa Faç és considerada la principal expressió cultural i religiosa de la ciutat i l'horta d'Alacant des de finals del segle XV. El document identifica el seu recorregut oficial, la participació de persones de fora d'Alacant i destaca l'origen del trajecte, datat en 1489.
Entre els elements als quals la declaració dona importància, es troba la imatge de la Santa Faç, sentida pels alacantins com a part de la seua identitat, així com productes típics com els rotllets i la mistela, i la popular fira que s'habilita al voltant del monestir. L'Ajuntament d'Alacant i la Diòcesi d'Oriola són els encarregats de preservar este BIC, juntament amb la Concatedral de Sant Nicolau, la comunitat de Religioses Canònigues Regulars Lateranenses de Sant Agustí i els voluntaris.
La romeria ix de la Concatedral de Sant Nicolau i arriba al monestir, passant per la plaça de la Santíssima Faç, el carrer Major, el de la Vila Vella, la plaça de Santa Maria, el Raval Roig, l'avinguda de Dénia i el caseriu de Santa Faç. La data de celebració pot oscil·lar entre el 2 d'abril i el 6 de maig, dos dijous després del Diumenge de Resurrecció.
La declaració oficial inclou noves mesures de salvaguarda. L'Ajuntament d'Alacant ha de contribuir a la transmissió de la tradició i al coneixement de la seua història mitjançant la divulgació de documents. Les institucions religioses, com la Diòcesi d'Oriola-Alacant i el monestir de la Santa Faç, han de vetlar per la fidelitat a la tradició en les festivitats litúrgiques. Les institucions acadèmiques i culturals d'Alacant han de promoure l'estudi i la investigació sobre la Santa Faç i la Peregrina.
El llarg procés per a esta declaració va començar en 2002, amb la primera sol·licitud de l'Ajuntament d'Alacant en 2016. En juliol de 2024, la Generalitat va incoar l'expedient, i el Consell Valencià de Cultura (CVC) va concloure en giner que procedia una declaració favorable. La Peregrina es convertix en el segon BIC immaterial d'Alacant, després de les Fogueres de Sant Joan, i el número 50 en el conjunt de la Comunitat Valenciana.
