La vicepresidenta primera i diputada de Ciclo Hídrico, Ana Serna, ha lamentat que el fall suposa “un nou varapalo a los intereses económicos, sociales y medioambientales de la provincia de Alicante y del conjunto del sureste español”. Serna ha criticat que la resolució “ratifica la política hídrica del Govern d'Espanya que resulta nefasta per al nostre territori” i ha sostingut que deixa el transvasament Tajo-Segura “al vore de la desaparició”, en advertir d'un possible retall del 50%.

La responsable provincial ha reclamat al Govern central “altura de miras” i li ha demanat que aposte per “el diàleg i el consens” abans d'adoptar decisions que, segons ha assenyalat, condemnen bona part del territori espanyol. La Diputació manté el seu suport als regants.

La vicepresidenta ha destacat el treball del Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS) “per tractar de frenar l'atropell que suposa per a esta província reduir el transvasament”. En esta línia, ha assegurat que la Diputació d'Alacant, ara també alineada amb la Generalitat Valenciana, seguirà al costat dels regants per a defensar els seus interessos. Encara que Serna ha admés que des del punt de vista jurídic “se'ns han tancat pràcticament totes les portes”, ha insistit que la institució provincial continuarà defensant el transvasament “en tots els àmbits on siga possible”.

“Esta província no va a cedir ni un àpex en la defensa de l'aigua que mereixem”, ha afirmat.

La diputada de Ciclo Hídrico ha recordat que els regants porten anys alertant de les conseqüències de la reducció progressiva dels cabals transferits. Segons ha denunciat, el Govern d'Espanya “continua avançant en un full de ruta que només ens portarà desert i pobresa al Llevant espanyol”. Serna ha advertit que, si es consuma la reducció del transvasament, la província afrontaria la destrucció de milers d'hectàrees de regadiu, la pèrdua de milions d'arbres i un impacte sobre més de 100.000 llocs de treball directes i indirectes vinculats al sector.

Per això, ha exigit al Govern central que abandone “qualsevol plantejament ideològic en matèria hídrica” i adopte decisions basades en criteris “tècnics, científics i de solidaritat territorial”, en defensar que “l'aigua no pot convertir-se en una ferramenta de confrontació política”.