El III Fòrum Mediterrani aborda la cohesió social i la competitivitat territorial

La jornada de clausura se centra en propostes concretes per al futur de la regió, amb participació de ministres i alcaldes.

Imatge genèrica de líders polítics i empresarials en un fòrum econòmic.
IA

Imatge genèrica de líders polítics i empresarials en un fòrum econòmic.

La tercera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani afronta hui la seua jornada de clausura, centrant-se en propostes concretes per al futur de la regió.

La jornada de hui del III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani es dedica a temes centrats en les persones, la cohesió social, l'habitatge, la sostenibilitat, el turisme, la transformació urbana i la competitivitat territorial. L'esdeveniment compta amb la participació de diversos ministres, presidents autonòmics i alcaldes de les principals ciutats mediterrànies.
L'objectiu és convertir els grans compromisos debatuts ahir en propostes tangibles per al futur de l'arc mediterrani. S.M. el Rei participarà en una sessió clau per a aterrar aquests acords.
Alcaldes de ciutats com Barcelona, València, Málaga, Palma i Cartagena debatran hui sobre els desafiaments urbans, incloent la gestió de l'habitatge, la mobilitat, el turisme i la sostenibilitat.
L'accés a una vivenda assequible s'ha identificat com un dels reptes principals per a les grans ciutats mediterrànies, especialment aquelles sotmeses a una forta pressió demogràfica i turística.
En la inauguració, Javier Moll, president de Prensa Ibérica, va defensar el diàleg com a eina fonamental per a construir consensos en un context internacional marcat per la polarització i la incertesa.
El Fòrum ha reivindicat la idea que el Mediterrani és una comunitat d'interessos compartits, on la estabilitat, l'energia, el comerç i la mobilitat són desafiaments comuns.
La primera jornada va comptar amb la presència de figures com Javier Colomina (representant Especial del Secretari General de la OTAN per la Veïnatge Sud), Josep Borrell (exministre i exalt representant de la UE), Fernando López Miras (president de la Regió de Múrcia), Jaume Collboni (alcalde de Barcelona), Gonzalo Górtazar (conseller delegat de CaixaBank) i Alfonso Álvarez (conseller delegat de Cellnex).
Paloma Taltavull, catedràtica de la Universitat d'Alacant, va presentar les conclusions del consell sobre l'emergència habitacional, subratllant la necessitat d'una intervenció integral, finançament híbrid i gestió social, amb oficines de barri com a pilar fonamental.
Taltavull va destacar que "la construcció nova no era suficient" per a fer front a l'afluència de població i la disponibilitat d'habitatges.
Pedro Pablo Hernández, president de l'Autoritat Portuària de Cartagena, va ressaltar que "el 20% del PIB de la Regió de Múrcia és la indústria", posant de manifest la importància de Cartagena com a pol industrial i logístic.
Pere Navarro, president executiu del Consorci de la Zona Franca, va expressar l'objectiu de "convertir una zona industrial en un districte d'innovació, cultura i entreteniment", replicable en altres ciutats mediterrànies.
Denis O’Brien, president de Camiral, va manifestar la intenció d'atraure "500.000 persones a jugar al golf en els mesos d'hivern a Girona", buscant ser una referència en turisme de qualitat.