Vaga en l'educació pública valenciana amb alta participació i mobilitzacions

La Conselleria d'Educació xifra el seguiment en un 47,01%, mentre que els sindicats eleven la participació fins al 95% del professorat.

Imatge genèrica d'una manifestació amb persones marxant en un carrer.
IA

Imatge genèrica d'una manifestació amb persones marxant en un carrer.

La vaga indefinida en l'educació pública valenciana ha començat este dilluns amb una important mobilització en els centres i en els carrers, amb dades de seguiment que varien entre la Conselleria d'Educació i els sindicats.

La jornada ha estat marcada per piquets informatius i manifestacions en ciutats com Alacant, Elx, València i Castelló de la Plana. Esta protesta afecta els centres públics des d'Infantil fins a Batxillerat, implicant uns 78.000 docents i més de 800.000 alumnes en tota la Comunitat Valenciana.
Segons les dades de la Conselleria d'Educació, el seguiment de la vaga ha arribat al 47,01% fins a les 13.00 hores, quasi duplicant l'estimació inicial del matí. Per províncies, València registra el major suport amb un 49,1%, seguida d'Alacant amb un 46,15% i Castelló amb un 42,6%.

"La mobilització és necessària quan una administració no escolta ni negocia solucions reals, ni per als centres, ni per a l'alumnat, ni per al docent."

un portaveu d'UGT Ensenyament
Els sindicats convocants, entre els quals es troben STEPV, CCOO, UGT i CSIF, amb el suport d'ANPE, defenen que l'aturada està tenint un seguiment “massiu” i parlen d'una mobilització “històrica i inèdita” en l'ensenyament públic valencià. Reclamen a la Conselleria una negociació “real i efectiva”.
La vaga arriba després de mesos de negociació sense acord. Les demandes sindicals se centren en sis punts clau: la recuperació del poder adquisitiu, la millora de les infraestructures educatives, la reducció de ràtios, menys burocràcia, la recuperació de les plantilles retallades i la derogació de la llei de llibertat educativa.
La Conselleria va proposar la setmana passada una pujada progressiva de 75 euros bruts mensuals fins a 2029, amb increments aproximats de 25 euros a l'any. Els sindicats consideren esta proposta insuficient i critiquen la falta de resposta a la resta de reivindicacions.
Un dels punts de major fricció són els servicis mínims fixats per la Conselleria, especialment en relació amb el professorat vinculat a les proves d'accés a la universitat. Els sindicats han recorregut la resolució davant el Tribunal Superior de Justícia, considerant que són abusius i generen incertesa entre el professorat.

"La situació és complexa i mantinc els canals de diàleg amb la intenció d'arribar a acords."

la consellera d'Educació
La Conselleria ha defensat la necessitat de garantir l'atenció a l'alumnat i ha apel·lat a la responsabilitat del professorat. Els sindicats, per la seua banda, insistixen que la situació en molts centres és límit i reclamen una proposta global que aborde totes les demandes plantejades.