Durant anys, el Port d'Alacant ha funcionat amb una lògica pròpia, sovint desconnectada del ritme i les necessitats de la ciutat. Aquesta dinàmica, comuna en molts ports espanyols, va adquirir una intensitat particular a Alacant, on la infraestructura portuària actuava com una frontera física, institucional, econòmica i cultural.
No obstant això, s'observa una transformació en l'actitud dels responsables portuaris. Aquesta evolució no es manifesta en canvis estructurals de la institució, sinó en la voluntat de diàleg i col·laboració amb l'entorn. El port ha començat a buscar noves oportunitats de negoci, orientant-se cap al Gran Sud i interactuant amb empreses i operadors locals per entendre les necessitats de l'economia provincial.
La ciència dels llibres no valdria res si no es cursara el doctorat de la conversa amb tota classe de persones.
Aquesta nova orientació implica reconèixer que el creixement portuari depèn de la comprensió i la persuasió, anant més enllà de ser un simple decorat. La col·laboració amb entitats com el Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant en debats sobre la relació Port-Ciutat subratlla aquesta intenció de superar la planificació paral·lela i fomentar la interconnexió.
La previsió d'espais per al creixement logístic del port fora del seu domini públic, la millora de la permeabilitat viària i per als vianants, i l'aposta per la nova economia urbana i la innovació, són exemples concrets d'aquesta nova visió. Aquestes iniciatives busquen una integració lleial i amb visió de futur de la franja litoral, considerant-la una part essencial de la identitat compartida dels alacantins.
