La trobada, que ja és una tradició per a este grup, va tindre lloc el dissabte divuit d'abril en el Castell de Benissanó. Els participants, que van cursar els seus estudis entre 1972 i 1976, van estar acompanyats pels professors Aurelia Argente, Rosa Cabrera, Inmaculada Peiró, Salvador Castell i Vicent Adriá.
El punt de reunió va ser la porta del castell, on alumnes i professors van arribar a l'hora prevista per a visitar este edifici històric. Construït en la segona mitat del segle XV, el castell és considerat un palau fortificat, un dels millor conservats en la Comunitat Valenciana. Originalment, comptava amb pont llevadís i fossat, elements que van ser eliminats en reformes posteriors, donant-li la seua actual forma emmerletada.
La construcció està flanquejada per quatre torres: la Torre Central, de 30 metres d'altura; la Torre de la Poterna, circular i que controla el pati d'armes; i dos torres defensives, una hexagonal anomenada del Homenaje i una altra quadrada, la Torre del Vigía, situada al costat de la terrassa-mirador.
Durant la visita, una guia va oferir explicacions detallades en el pati d'armes, i el grup va recórrer les diverses estances, incloent-hi el Vestíbul, la Sala Noble, l'habitació de Francesc I Rei de França (qui va estar-hi presoner en 1525 després de la Batalla de Pavia), la sala dels “Socarrats”, la Galeria i la Terrassa exterior. Es van destacar elements com el sòl de ceràmica de Manises del segle XV en la sala de Francesc I, la ceràmica de “les pometes” del segle XVIII i la ceràmica de Noya de principis del segle XX en la cuina moderna, així com els sostres dels segles XV i XVI.
La jornada va ser una oportunitat per a recrear la imaginació, contemplant els blasons de les famílies Cavanilles i Villarassa, i les portes blasonades amb els cognoms Dusay, Fivaller, Fernández de Córdoba i Escrivà de Romaní. En la Sala Noble, va cridar l'atenció el sostre amb l'artesonat de fusta i un fris amb els escuts d'armes Cavanilles-Villarassa, amb la inscripció: “la superbia de vos matará a mos e dos”, una llegenda relacionada amb un ball ocorregut en eixa estança mentre el rei Francesc I era presoner.
La trobada va ser una matinal didàctica, plena de retrobaments, amistat i records, on antics alumnes i professors van confraternitzar, cinquanta anys després d'haver finalitzat el Curs d'Orientació Universitària. Els organitzadors agraïxen la il·lusió amb què es preparen estes reunions, que sempre resulten perfectes, i expressen el desig de continuar celebrant estos moments de rialles i abraçades.
