Aquella vesprada primaveral, l'equip franjaverd, dirigit per Julián Rubio, va superar amb claredat els asturians, que passaven per un moment complicat tant esportivament com institucionalment. Esta golejada, que va incloure un xicotet ensurt final, va evocar els temps de glòria del club en la dècada dels seixanta.
“"Este Elx pareixia el Real Madrid."
En el tram final de la temporada 2001-2002, l'Elx de Rubio va generar il·lusió amb la possibilitat d'ascendir a Primera Divisió. En un mes, va aconseguir resultats impressionants com un 4-0 contra el Xerez, un 5-1 davant l'Atlètic de Madrid i este 3-6 a domicili. Encara que no va aconseguir l'ascens, va mantindre's invicte en les últimes nou jornades de lliga.
El protagonista d'aquella golejada en el Carlos Tartiere va ser Meca, qui va anotar un triplet. Este jugador, format en el planter del Real Madrid, va obrir el marcador prompte després d'una bona jugada individual de Nino. Abans del descans, Benja i el mateix Meca van deixar el partit sentenciat amb un 0-3.
L'exhibició franjaverda va arribar al seu punt àlgid amb els gols de Serrano i el tercer de Meca, posant el marcador en 0-5 en el minut 70. Després d'un breu període de relaxació que va permetre a l'Oviedo retallar distàncies fins al 3-5, l'Elx va controlar el tram final i Antonio Moreno va tancar el set en el minut 88.
La celebració de l'Elx es va veure alterada per la invasió del camp per part de l'afició ovetenca, en protesta pel rendiment del seu club. Esta golejada és una de les poques victòries de l'Elx en Oviedo, que ha visitat els carbayons en 26 ocasions, amb només tres victòries: la de 2002, un 0-2 en 2019 i un 1-3 en 1965. La xifra de sis gols a domicili és la més alta en la història del club en el futbol professional, igualant altres dos ocasions: un 4-6 contra el CD Málaga en la temporada 1962-1963 i un 1-6 contra el Llevant en la 1981-1982.
