La UMH d'Elx va celebrar esta setmana el laboratori ciutadà “Ecoansietat i Canvi Climàtic”, un espai de trobada i treball col·laboratiu. En este esdeveniment van participar investigadors internacionals de Brasil i Portugal, alumnat de diverses titulacions i membres de col·lectius locals com Aigües d’Elx o Elche Acoge. L'objectiu principal va ser abordar l'impacte emocional i en la salut mental de la ecoansietat, un fenomen estretament lligat a la crisi climàtica.
La sessió, que va tindre lloc el passat dilluns en el campus d'Elx, va ser dirigida per un investigador emèrit del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), expert en metodologies participatives i ciència ciutadana. Durant la jornada, els participants van compartir coneixements, experiències i inquietuds per a identificar reptes i cocrear propostes que ajuden a afrontar la ecoansietat. Este fenomen es definix com una resposta emocional normal al canvi climàtic que, si no es gestiona adequadament, pot derivar en un deteriorament de la salut mental.
L'activitat va comptar amb la participació d'investigadores de la Universidade de São Paulo, la Universidad Presbiteriana Mackenzie i la Universidade do Porto, en el marc del projecte internacional Cli-Mind. Este projecte analitza com la joventut percep la crisi climàtica i el paper dels mitjans de comunicació. El projecte està finançat pel programa SPRINT del Vicerectorat de Relacions Internacionals i Cooperació de la UMH i l'agència brasilera FAPESP. En la UMH, l'equip està liderat per una professora i compta amb la participació de professorat de Periodisme.
“"La creació d'espais segurs i lliures de juí, on totes les veus s'expressen sense necessitat de presentar-se prèviament, afavorix una participació equitativa entre ciutadania, àmbit acadèmic i estudiantat, facilitant l'intercanvi d'experiències i la generació conjunta de respostes front al canvi climàtic."
Els participants, prop d'una trentena, van coincidir en la necessitat de reorientar el relat climàtic, passant d'un enfocament alarmista a un discurs més equilibrat que visibilitze iniciatives en marxa i de conscienciació. Este plantejament constructiu contribuïx a generar esperança i a impulsar conductes proambientals, especialment entre la població jove.
D'este procés van sorgir cinc propostes d'aplicació local, orientades a millorar la comunicació climàtica. Entre elles destaquen la creació de guies digitals contra la desinformació, dirigides tant a la ciutadania com a professionals; la difusió de casos d'èxit en altres contextos; i el desenvolupament de programes educatius en Infantil i Secundària, amb la implicació de l'alumnat, el professorat i les famílies.
