El valencianisme cultural d'Elx recorda amb especial significació la política de publicacions impulsada des de l'alcaldia durant els dos mandats de Manuel Rodríguez. La seua aposta per la paraula impresa en valencià, ja manifestada quan fou regidor de Cultura i de Turisme, diputat provincial i director de la UNED, es va veure incrementada notablement en accedir a l'alcaldia. Durant aquells vuit anys, l'Ajuntament d'Elx va assolir un volum i una qualitat de publicacions sense precedents, tant en valencià com en castellà, arribant a un públic ampli dins i fora de la ciutat.
La gestió i promoció d'estos projectes es va dur a terme mitjançant un conveni amb la Universitat d'Alacant, sota la direcció del professor Biel Sansano. Com a arquitecte municipal vinculat a l'alcaldia, l'autor de l'article s'encarregava dels aspectes visuals de les maquetacions, mentre que la impressió, sempre acurada, la realitzava Pascual Segarra Sanchez (1962), hereu d'una tradició familiar d'impressors.
La política de publicacions, configurada al llarg d'uns anys des del seu inici el 1987, va consolidar iniciatives com la revista municipal «Festa d’Elx» (anteriorment «Festa d’Elig») i la col·lecció de llibres de petit format «Temes d’Elx». Estes col·leccions van tindre una gran projecció, continuant fins i tot després del 1995, quan la nova corporació municipal va mostrar menys interès per la cultura.
La revista «Festa d’Elig», amb orígens el 1942, va patir una trajectòria erràtica fins al 1989, amb canvis constants de format i contingut. No obstant això, sota la direcció de Biel Sansano (1989-1998) i posteriorment Joan Castaño, la revista es va numerar correctament, es van homogeneïtzar les dimensions i el valencià es va convertir en la llengua vehicular principal. Es va cuidar el disseny, el paper i la tipografia, i cada any s'encarregava una col·lecció de dibuixos a un artista local per a les cobertes i il·lustracions.
La col·lecció «Temes d’Elx», amb una intenció d'estudis seriosos sobre el municipi, va publicar una cinquantena de llibrets amb una maquetació unitària. La portada del conjunt, dissenyada per l'autor de l'article el 1991, incorporava una interpretació de l'escut heràldic d'Elx. Títols sobre el patrimoni, la història, les festes i la cultura local van conformar esta valuosa col·lecció durant l'etapa de Manuel Rodríguez.
Després del 1998, «Festa d’Elx» va tornar a una trajectòria esporàdica, mentre que la col·lecció «Temes d’Elx» va deixar de ser editada per l'equip original. L'article conclou lamentant la tendència actual de recuperar l'antic nom franquista «Elig», considerat un obstacle per a la normalització toponímica valenciana.
