La problemàtica dels abocaments il·legals al Camp d’Elx persisteix i, en alguns punts, s'ha intensificat. Restes de poda, mobles vells, productes inflamables, escombros, bateries i fins i tot materials de construcció com la uralita s'acumulen en zones de valor natural, com la serra i la pinada properes a la carretera de La Marina. Esta situació es manté malgrat les sancions municipals, els serveis de recollida existents i les noves ordenances que l'Ajuntament pretén implementar per a millorar la convivència al medi rural.
Un recorregut recent per diferents zones del camp il·licità, especialment al voltant de la carretera de La Marina, La Hoya i El Pinet, confirma la manca de control. Al costat dels contenidors, es troben acumulacions de restes vegetals, materials d'obra i mobles que haurien de ser gestionats pels serveis municipals específics. Aquests abocaments es produeixen en camins rurals, marges de carreteres i espais naturals, creant una imatge d'abandonament que contrasta amb el valor paisatgístic i ambiental de la zona.
Els restes de poda són un dels abocaments més freqüents, sovint apilats en grans sacs de rafia al voltant dels contenidors. Això ocorre malgrat que hi ha un servici municipal de recollida a domicili disponible. L'acumulació d'aquests residus no només complica la neteja i encareix la gestió municipal, sinó que també genera molèsties i pot afavorir la presència d'insectes i rosegadors. La situació es veu agreujada per l'aparició de sacs de gran resistència, que suggereixen una decisió conscient de dipositar residus de forma indeguda.
La presència de productes tòxics i inflamables representa un dels aspectes més preocupants. S'han detectat envasos de gran capacitat advertint de la seua perillositat, abandonats prop de contenidors ordinaris. Aquests residus, juntament amb pintures i bateries, suposen un risc ambiental i per a la salut, especialment en períodes de calor, augmentant el risc d'incendi. Els veïns expressen la seua inquietud per la permanència d'aquests materials perillosos durant dies o setmanes.
El volum i tipus de certs abocaments suggereixen que no tots provenen de particulars, sinó que podrien estar vinculats a xicotetes reformes o activitats professionals. La vigilància dels nombrosos camins rurals del terme il·licità resulta complexa, dificultant la identificació dels infractors. Encara que existeixen multes, la tramitació d'expedients sancionadors depèn sovint de la identificació de l'autor, cosa que es complica per la manca de testimonis o proves.
La futura Ordenança del Medi Rural contempla sancions de fins a 100.000 euros per a regularitzar usos agrícoles, abocaments i la convivència al camp. Paral·lelament, la nova ordenança de convivència ciutadana unificarà criteris i sancions en matèria de neteja i ús de l'espai públic. L'Ajuntament busca amb estes normatives ordenar un territori extens i garantir el bon ús de l'entorn rural, abordant un problema que es remunta a dècades.
El problema arriba fins i tot a zones de valor natural com la Sierra del Molar, on s'han trobat restes de uralita, possiblement amb amiant, juntament amb altres materials de construcció. L'abandonament d'aquests materials suposa una infracció ambiental i un risc per a la salut. La sensació d'impunitat es generalitza entre els veïns, que veuen com els abocaments es retiren però reapareixen poc després, deteriorant el paisatge i l'entorn natural.
