En només tres matins, l'entitat ha cobert el cupo de treball que pot assumir, reforçant la seua àrea jurídica per a atendre la demanda. Esta situació reflectix la realitat de municipis com Elx, on el decret preveu regularitzar a mig milió de persones en tot el país, sent la setena regularització en l'etapa democràtica de l'Estat.

Malgrat els 700 casos que Elx Acull ja gestiona, la coordinadora Trini Urbán indica que continuaran oferint consultes inicials, encara que no podran tramitar més expedients per ara. Estes xifres evidencien la necessitat dels migrants que viuen en una certa clandestinitat. L'entitat compta amb dos advocats i n'ha incorporat un més, i tot el personal multidisciplinari s'ha bolcat en este procediment.

Urbán subratlla que este treball es realitza per convicció i de forma gratuïta. Elx Acull és l'única entitat en la ciutat i la comarca acreditada pel Ministeri per a tramitar directament estes regularitzacions.

Els requisits del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions establixen que la regularització és per a persones en Espanya des d'abans de l'1 de giner de 2026, amb cinc mesos de presència continuada, passaport complet i certificat de no tindre antecedents penals en els últims cinc anys. També es requerix el padró històric i, en casos concrets, un informe de vulnerabilitat. El termini per a presentar la documentació finalitza el 30 de juny d'enguany, un període que Urbán considera molt curt.

L'advocat expert en estrangeria d'Elx Acull, Zurab Oganesyan, explica que el decret es va publicar en el BOE este dimecres i des d'este dijous ja es pot tramitar en línia o demanar cita. Si es complixen els requisits, el Govern atorgarà un permís provisional, que es retrotraurà a la data d'inici de l'expedient una volta resolta la regularització. La documentació es pot entregar en línia, en oficines de Correus, Seguretat Social i Estrangeria en horari de vesprada.

La regularització, limitada a un any, garantix contractes laborals o d'arrendament, i accés a la sanitat universal. El dret al vot es limita a eleccions locals en casos molt concrets. Oganesyan advertix de la complexitat del tràmit, especialment per a obtindre documents com els antecedents penals de països no signants del conveni de l'Haia, la qual cosa podria impedir a moltes persones reunir la documentació a temps abans del 30 de juny de 2026.

La coordinadora d'Elx Acull subratlla que este decret és un mecanisme excepcional per a persones ja irregulars abans de 2026, i no generarà un efecte crida, desmentint bulos. Recorda que la situació d'estes persones és una irregularitat administrativa, no il·legalitat, i que la regularització permetrà eixir de la clandestinitat i evitar l'explotació laboral, facilitant la firma de contractes en sectors amb falta de mà d'obra.

Urbán ha criticat les declaracions del president Juanfran Pére Llorca sobre recórrer el decret, afirmant que regularitzar la situació d'estes persones alleujarà els Servicis Socials i reduirà la pressió assistencial. L'entitat està en converses amb les administracions, incloent-hi l'Ajuntament, que no està preparat per a la situació, ja que el temps per a entregar informes de vulnerabilitat excedix el termini de regularització. Elx Acull no pot tramitar estos informes, però sí acompanyar els estrangers en el procés.

Una volta finalitzat l'any de regularització, el següent pas és acollir-se a la Llei d'Estrangeria, que sol implicar un llimbs legal de dos anys, segons Trini Urbán. Després, els permisos es poden renovar per a 2, 3 o 5 anys, depenent de cada cas.

Les regularitzacions anteriors en Espanya inclouen tres amb Felipe González (173.000), dos amb José María Aznar (403.000) i una amb José Luis Rodríguez Zapatero (576.000). L'actual Govern estima una regularització potencial de 500.000 persones.