Un jove investigador oriolà premiat per un estudi sobre la Guerra de Successió

L'estudi analitza la participació d'Oriola en el conflicte i la seua pèrdua d'hegemonia, des d'una perspectiva local.

Imatge genèrica d'un mapa antic de la península Ibèrica, centrat en el sud-est, amb tinta esvaïda i textura de pergamí.
IA

Imatge genèrica d'un mapa antic de la península Ibèrica, centrat en el sud-est, amb tinta esvaïda i textura de pergamí.

Un jove investigador d'Oriola ha rebut el Premi Juan Torres Fontes per un estudi que explora la participació de la ciutat en la Guerra de Successió i la seua pèrdua d'hegemonia.

El treball premiat, titulat Historias cruzadas: la participación de Murcia en la Guerra de Sucesión desde la óptica orcelitana, analitza com Oriola va perdre la seua posició dominant dins de la governació i va iniciar un procés d'assimilació a la cultura castellana, tot i mantindre símbols de la seua identitat vinculada a la Corona d'Aragó.
La investigació destaca que, durant el conflicte entre 1701 i 1713, Oriola va donar suport majoritàriament a l'arxiduc Carles d'Àustria, convertint-se en un punt estratègic per a les tropes aliades. En contrast, el Regne de Múrcia es va mantindre fidel a Felip V, i la resistència borbònica va ser clau per a la victòria final.
La decisió d'Oriola de donar suport a l'arxiduc Carles va estar influenciada per la defensa dels seus furs i privilegis, que es veien amenaçats per les accions del rei i els seus ministres. La pèrdua del valencià i l'intent d'assimilació a les costums castellanes van ser conseqüències de la implantació de la Nova Planta, tot i que la ciutat va continuar exhibint símbols de la seua identitat cultural.
L'estudi conclou que la governació d'Oriola va ser disgregada abans dels decrets de Nova Planta, amb un intercanvi de poder i importància amb Alacant. La Guerra de Successió va simbolitzar el principi del declivi per al prestigi i l'esplendor que la capital de governació havia aconseguit durant el període foral.