La institució considera essencial que la regulació tinga en compte les singularitats d'Oriola, tant per la situació del casc històric com per la dispersió territorial entre el nucli urbà, les pedanies i la costa. El president de Cambra Oriola, Mario Martínez, ha defensat que este anàlisi és obligat per la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat.

Segons ha explicat Martínez, Oriola compta amb «un casc històric amb un comerç tradicional que requerix de mesures urgents per a frenar el seu declivi», a més d'un territori ampli, amb grans distàncies i sense un transport públic suficient. A juí de la Cambra, esta situació genera una elevada dependència del vehicle privat.

La Cambra també advertix que la futura Zona de Baixes Emissions ha de valorar de forma específica el seu efecte sobre l'activitat logística i de repartiment, que considera essencial per al funcionament del comerç local.

Dins de les seues propostes, la Cambra planteja que el projecte incloga períodes transitoris i regims d'excepció per a activitats que depenen de l'ús de vehicles a motor. Entre estes cita el repartiment de mercaderies, el comerç minorista, les activitats assistencials i els vehicles de manteniment.

La institució proposa reforçar alternatives de mobilitat abans d'aplicar restriccions. En concret, planteja millorar la connexió entre el casc urbà, les pedanies i la costa mitjançant transport públic, construir aparcaments dissuasoris, ampliar la xarxa de recàrrega elèctrica i habilitar incentius per a la renovació de flotes.

La Cambra de Comerç ha demanat estudiar amb detall el perímetre de la Zona de Baixes Emissions, especialment si afecta al casc històric, assenyalat com a àrea principal en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible.

Martínez ha advertit que «la instal·lació de restriccions pot agreujar la pèrdua d'activitat econòmica, dificultar l'accés de clients i proveïdors i afectar de forma negativa a la competitivitat del centre urbà si no és dotat convenientment amb infraestructures i mesures regulatòries».

L'entitat reclama a més que les normes de la futura ZBE estiguen harmonitzades des de l'inici amb la regulació estatal i autonòmica. Segons defén, establir criteris distints entre municipis pot generar inseguretat jurídica i costos afegits per a empreses i ciutadania.