La despoblació és una realitat que afecta a moltes localitats valencianes, i Castell de Cabres n'és un clar exemple. A pesar que les dades oficials del Institut Nacional d'Estadística (INE) assenyalen que el municipi supera la vintena de censats, la realitat és que menys de deu persones residixen de forma continuada en esta localitat del Baix Maestrat.

Esta situació comporta una sèrie de contradiccions: carrers deserts, absència de negocis i una notable falta de servicis bàsics. Els residents han de recórrer a llargs desplaçaments en cotxe per a realitzar la majoria de les gestions quotidianes. No obstant això, a canvi, gaudixen d'una vida en un entorn natural privilegiat, amb una existència més relaxada i pausada.

La necessitat de tindre un vehicle propi és fonamental per a viure en un poble amb estes característiques. Els servicis essencials es troben fora de la localitat, la qual cosa obliga a dependre del cotxe per a qualsevol compra o gestió. A pesar d'això, els residents valoren la tranquil·litat i la velocitat diferent de la vida, lluny de l'atapeïment de les grans ciutats.

Entre els aspectes més valorats es troba l'entorn natural, que no es troba en una ciutat, i la possibilitat de passar els dies amb calma, passejant pels camins. No obstant això, també s'enfronten a dificultats com la reducció dels servicis mèdics, que abans incloïen consulta presencial i ara són majoritàriament telefònics o requerixen desplaçaments a l'hospital. Els fenòmens meteorològics, com la neu i el gel, també representen un desafiament, ja que poden tallar les carreteres i generar perill.

A pesar de les carències i l'aïllament, la valoració general de la vida en Castell de Cabres és positiva per als seus habitants. Molts d'ells no sabrien viure en un altre lloc, ja que sempre hi ha tasques per fer i la vida, encara que llunyana en alguns aspectes, oferix una qualitat que no troben en altres entorns.