L'editorial de Gandia, Lletra Impresa, celebra el seu desè aniversari amb la publicació d'"Amor particular" (2026), un llibre de Mercè Climent (Alcoi, 1981) que aplega vint-i-un relats organitzats en quatre conjunts temàtics: amor, terra, llum i veu. La publicació, que ja ha sigut presentada a la capital de la Safor, es concep com un regal impagable per a la reflexió sobre la bellesa i les desaparicions íntimes.

En la "Nota de l'autora", Climent aprofundeix en la seua escriptura com a estratègia per identificar la veu pròpia. El títol del llibre s'inspira en una cançó de Lluís Llach, connectant l'amor i la rebel·lia, temes recurrents en els relats. La discordança temporal entre els textos, alguns escrits ad hoc i altres publicats entre 2010 i 2025, crea una fascinant diacronia que convida a una lectura cronològica alternativa.

L'estil íntim i sincer de Climent difumina la línia entre el contingut del relat i el component biogràfic. Les dedicatòries i la consideració intergeneracional, des de les iaies fins a les nétes, reforcen esta proximitat. El llibre aborda experiències viscudes o possibles, obrint una escletxa misteriosa pròpia de la literatura, i es presenta com un paradís que commou i condueix a la joventut inherent, generant lectures emancipades on la veu de l'autora és un pretext per retrobar la pròpia.

El codi musical llachià, present en el llibre, s'articula amb les assercions de Carles Gàmez sobre Llach. La cançó "Amor particular" i el concepte de "pedagogia de la utopia" de "Viatge a Ítaca" reforcen la idea de somiar un món millor. Este codi ètico-polític, que s'ha de cultivar des de jove, es troba en els relats, on l'amor i la rebel·lia es solapen, fugint de la repetitiva esfera del rellotge.

Les set cites literàries que encapçalen alguns relats, d'autors com Ausiàs March, Ramon Guillem, Joan Fuster, Silvio Rodríguez, Jaime Gil de Biedma, Julio Cortázar i Maria Mercè Marçal, enriqueixen el llibre i conviden a una visita sense desmuntar l'argument. Estes cites uneixen la història dels besos i les pulsacions del cor, ajudant a fugir del temps lineal i a recuperar records que desballesten les agulles del rellotge.

La coberta del llibre, dissenyada per Daniel García Moragues (Mr. Danga), presenta un dibuix evocador que dialoga amb el contingut. Les pàgines tremolen com cossos reunits, on la pell i el rostre es fonen, i els núvols blaus i blancs suggereixen un espai de somni i reflexió. "Amor particular" esdevé una sonata pluridimensional, un llibre esfèric on la veu de l'autora, el codi musical i la sinergia d'amor i rebel·lia conflueixen, especialment en els relats del grup "veu", dedicats a la mare i a l'eco de les absències.