L'exposició 'Roses de Paterna' recupera la memòria de les vint dones afusellades

La mostra de la fotoperiodista Eva Mañez, a la Casa de la Dona de Paterna, visibilitza les històries silenciades de la repressió franquista.

Imatge d'objectes personals antics, com un sostenidor i sabates de taló, sobre una superfície fosca.
IA

Imatge d'objectes personals antics, com un sostenidor i sabates de taló, sobre una superfície fosca.

Una investigació de deu anys liderada per la fotoperiodista Eva Mañez ha culminat en l'exposició 'Roses de Paterna', que s'inaugura hui a la Casa de la Dona de Paterna per a honorar la memòria de les vint dones afusellades durant la repressió franquista.

Més de 2.000 persones van ser executades a Paterna durant el franquisme, de les quals vint eren dones. Les seues històries, sovint oblidades, són ara el focus d'aquesta exposició, que estarà disponible fins al 23 d'abril.
Durant una dècada, Eva Mañez ha dedicat la seua feina a seguir les exhumacions i a investigar entre més de 2.000 expedients per a reconstruir les vides d'aquestes dones, que tenien entre 21 i 65 anys i exercien diverses professions, des d'ames de casa fins a infermeres, treballadores del camp, regidores o militants sindicals.

"Quan una dona és afusellada i després passen quaranta anys de franquisme, l'estima, la vergonya i l’assenyalament per a les famílies és molt gran."

Eva Mañez · Fotoperiodista
Entre les víctimes es troben Rosario de València, Trinidad de Torrent i Rosa de Cullera. Mañez subratlla la dificultat de trobar informació sobre algunes d'elles, ja que van ser "doblement condemnades: primer a la mort i després a l’oblit".
Jesús Espinós, familiar de Mercedes Martínez de Camporrobles, il·lustra aquesta realitat. La història de Mercedes, que mai va anar a l'escola, va ser violada als 14 anys i afusellada amb el seu marit al final de la guerra, va romandre oculta fins al 2012. Espinós va novel·lar la seua tràgica vida.
L'exposició no només recupera les seues històries, sinó que també mostra imatges dels objectes personals trobats a les fosses, com un sostenidor o unes sabates de taló, elements que ajuden a reconstruir la memòria d'aquestes dones gràcies a la perseverança de les famílies i projectes com el d'Eva Mañez.