La investigació, basada en dades recollides entre els anys 2000 i 2019, assenyala que totes les estacions urbanes de la regió presenten una tendència creixent d'este contaminant. La contaminació atmosfèrica continua sent un repte ambiental i social significatiu, especialment en àrees urbanes amb alta densitat de trànsit i activitat industrial.

Les concentracions mitjanes d'ozó en estacions urbanes oscil·len entre 38 i 56 micrograms per metre cúbic (µg/m³). Els valors més baixos s'han registrat en zones amb trànsit intens, com l'estació de Pista de Silla en València, mentre que àrees com Gandia superen els 56 µg/m³. Curiosament, les estacions rurals situades a major altitud presenten els nivells més elevats, amb mitjanes superiors a 90 µg/m³, la qual cosa indica que l'ozó s'acumula lluny de les fonts d'emissió dels seus precursors.

L'ozó troposfèric es forma quan els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils reaccionen davall la radiació solar. Este contaminant és perjudicial per a la salut i els ecosistemes a nivell del sòl, a diferència de l'ozó en les capes altes que protegix de la radiació ultraviolada. Els nivells són més elevats en les hores centrals del dia i per la vesprada, així com durant la primavera, influïts per factors com la temperatura i la circulació de l'aire.

L'estudi també analitza altres contaminants com els òxids de nitrogen i les partícules en suspensió, fortament condicionats pel trànsit i l'activitat industrial. S'ha observat un "efecte cap de setmana", amb nivells més alts d'ozó en dissabte i diumenge en entorns urbans. Segons la Agència Europea de Medi Ambient, la mala qualitat de l'aire contribuïx a prop de mig milió de morts prematures a l'any en Europa, subratllant la necessitat de reforçar les polítiques de vigilància i reducció de la contaminació. L'estudi s'ha realitzat amb dades de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica i ha comptat amb finançament de la Generalitat Valenciana.