El mercat immobiliari a València ha experimentat un refredament notable des de l'estiu passat, intensificant-se especialment a la ciutat. El motiu principal és que els preus dels habitatges acumulen dos anys i mig de pujades a doble dígit, fent que els compradors ja no puguen assumir la compra. Així ho revela un informe del primer trimestre de l'any del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de València.

Una part dels compradors opta per buscar a l'àrea metropolitana o poblacions més allunyades, mentre que altres han desistit per la negativa dels bancs a concedir hipoteques. Segons Luis Fabra, director de la càtedra en Mercat Immobiliari de la Universitat de Saragossa i autor de l'anàlisi, la situació a València ciutat és pitjor que en altres zones. "És molt pitjor a València perquè el mercat és sensible al preu. Si els salaris pugen al 3% i els preus al 13%, la gent o s'endeuta més o se'n va a l'àrea metropolitana", explica.

Fabra apunta que les vendes al Cap i Casal han caigut un 16% en el primer trimestre respecte a l'any anterior, i un 7% en els últims dotze mesos. "El major enemic (de les vendes) és el preu", afirma, assenyalant que les pujades sostingudes del 10% durant més de dos anys no són sostenibles. "València no és Andorra ni Balears", subratlla, i recorda que els venedors triguen entre tres i cinc trimestres a reaccionar a les baixades.

La diferència entre els preus publicats en portals com Idealista i els preus reals de tancament és significativa. Vicente Díez, portaveu i vicepresident del Col·legi d'API de València, indica que a la ciutat el preu mitjà publicat és de 3.339 euros el metre quadrat, mentre que el preu real de venda se situa en 2.774 euros, una rebaixa del 16,9%. Per a un habitatge de noranta metres quadrats, això suposa un ajust de 50.850 euros.

En el conjunt dels municipis valencians, excloent el Cap i Casal, el preu mitjà d'oferta és de 2.033 euros el metre quadrat i el de tancament és de 1.716 euros, amb una baixada de 28.500 euros per a un pis de noranta metres. Díez destaca que els pisos no es venen pel sobrepreu, la retirada d'inversors i la disminució de la demanda estrangera. La demanda està continguda pel preu i la dificultat d'accés a la finançació.