“"Les fractures òssies constitueixen hui un dels majors reptes de salut a Europa. Afecten greument la qualitat de vida de milions de persones cada any i posen a prova els sistemes sanitaris. Els tractaments actuals poden provocar complicacions com rebuig o infeccions i a més no faciliten la regeneració de l'os i açò és el que volem evitar amb el nostre projecte: oferir solucions personalitzades i menys invasives que faciliten una recuperació més ràpida i segura."
La UPV lidera un hidrogel intel·ligent per a tractar fractures òssies
El projecte europeu Hydroheal, coordinat pel CBIT de la UPV, busca millorar la recuperació de fractures vertebrals i alveolars amb solucions menys invasives.
Per Empar Soler i Martí
••2 min de lectura
IA
Imatge genèrica d'un hidrogel intel·ligent amb partícules lluminoses per a la regeneració òssia.
Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), a través del seu Centre de Biomaterials i Enginyeria Tisular (CBIT), coordina el projecte europeu Hydroheal, que desenvolupa un nou hidrogel intel·ligent per a accelerar el tractament de fractures òssies.
El principal objectiu d'Hydroheal és oferir una solució més ràpida, segura i menys invasiva per a tractar fractures òssies, reduint les complicacions actuals com el rebuig o les infeccions i facilitant la regeneració del teixit ossi. El projecte aglutina 13 socis de 7 països europeus.
Este nou hidrogel intel·ligent se centrarà en el tractament de fractures vertebrals i alveolars, especialment aquelles derivades de traumatismes, osteoporosis o càncer. La seua aplicació serà senzilla: s'injectarà directament en la zona afectada.
Els hidrogels estaran carregats amb partícules intel·ligents que contindran fàrmacs per a regenerar l'os i agents antibacterians per a previndre infeccions. El projecte també incorpora intel·ligència artificial i eines de modelatge digital per a provar la seua eficàcia abans dels assajos in vitro i in vivo.
Actualment, l'equip està treballant en la primera fase de formulació dels hidrogels, que posteriorment seran avaluats per a validar la seua seguretat i eficàcia abans de passar a una producció a major escala. El projecte, finançat per la Comissió Europea amb quasi 6,5 milions d'euros, va començar al juny de 2025 i conclourà en 2029. Hi participen universitats i centres d'investigació del Regne Unit, Itàlia, Irlanda, Espanya, Xipre i Portugal.



