La ciberseguretat es configura com un dels reptes fonamentals per a les administracions públiques en un context de creixent acceleració digital. L'expansió de la intel·ligència artificial, l'augment de servicis connectats i la dependència tecnològica exigeixen un reforç dels sistemes de protecció. En la Comunitat Valenciana, este procés es materialitza en la transformació del CSIRT-CV en Talaia, un nou espai dissenyat per a divulgar la cultura de la ciberseguretat més enllà de les institucions i ajuntaments, arribant a empreses, centres educatius i la ciutadania en general.

Carmen Serrano, directora del centre i subdirectora general de Ciberseguretat de la Generalitat Valenciana, explica que l'evolució cap a Talaia respon a la necessitat d'adaptar-se a un panorama cada vegada més complex. El nom anterior, centrat en la resposta a incidents tècnics, no reflectia la creixent labor de concienciació i divulgació. El nou nom, Talaia, evoca les torres de vigilància que col·laboren i s'alerten de perills, simbolitzant una nova fase més oberta i connectada amb la societat. Este nou espai permetrà acollir activitats i visites d'institucions com col·legis, universitats o confederacions empresarials, amb el suport de finançament de la Generalitat i del Pla de Recuperació i Resiliència.

Talaia oferirà un pla de formació i accions diverses, incloent visites demostratives al laboratori, adaptades a diferents col·lectius, així com formació online i sessions de concienciació per a tots els públics. La ciutadania podrà interactuar amb el centre mitjançant programes dissenyats per a millorar la seua consciència sobre els riscos digitals.

Pel que fa a la ciberseguretat industrial, un estudi previ va identificar que la principal debilitat de la indústria valenciana és la digitalització sense una consideració inicial de la seguretat. La interconnexió entre els sistemes industrials i les tecnologies de la informació, juntament amb l'obsolescència de sistemes antics i l'exposició a internet per a la gestió remota, incrementen els riscos. La cadena de subministrament també presenta vulnerabilitats, com demostren casos històrics d'atacs a través de manteniments externs.

Serrano destaca que tots els sectors són crítics, especialment aquells amb vincles amb el món físic, on la modificació de paràmetres pot tindre conseqüències greus, com la contaminació d'aigua o l'afectació a infraestructures essencials. La Generalitat, a través del CSIRT-CV, treballa des de 2007 en la protecció dels servicis públics, reconeixent que la seguretat total no existix i que és un procés continu d'adaptació a les noves tecnologies com la intel·ligència artificial.

La intel·ligència artificial presenta una doble cara: pot ser una ferramenta meravellosa per al bé, però també un risc si és utilitzada per ciberdelinqüents. La IA ofensiva preocupa, però també s'utilitza per a la detecció d'anomalies i la millora de les ferramentes de defensa. La Generalitat arreplega uns 15.000 milions d'esdeveniments de seguretat anuals per a monitorar la xarxa, dels quals quasi 5.000 van poder convertir-se en incidents reals l'any passat. S'han denunciat atacs associats al conflicte d'Ucraïna i campanyes constants de phishing, especialment durant la campanya de la renda, que busquen comprométre comptes o robar informació sensible.

Respecte a les crítiques de la Sindicatura sobre la ciberseguretat del sector públic instrumental, Serrano aclareix que l'auditoria se centra més en la governança que en les mesures tècniques. Es reconeix la necessitat d'impulsar la sensibilitat per la ciberseguretat en ens autònoms. Per a pal·liar la falta de professionals especialitzats, s'ha optat per col·laborar amb empreses privades com S2, que aporten personal qualificat i tecnologies punteres, ja que la provisió pública i la competència salarial dificulten la captació de talent jove.

El nou centre Talaia, amb 65 persones, ha permés ampliar la capacitat d'actuació, especialment en ciberseguretat industrial i formació, gràcies a finançament europeu. Les principals preocupacions a curt i mitjà termini són l'evolució de la IA ofensiva i l'impacte de la computació quàntica en la criptografia actual, davant la qual ja es treballa en sistemes resistents.