La participació de les confraries i dels professionals del mar s'ha consolidat com un pilar fonamental per al desenvolupament d'este projecte de recuperació. La iniciativa, que es du a terme des de finals de 2022, ha permés recopilar informació rellevant sobre la presència i distribució d'estes espècies en el litoral valencià.

Els pescadors professionals actuen com a sentinelles del mar, detectant exemplars capturats de forma accidental i aportant dades clau per a comprendre millor la situació de les poblacions. Gràcies a este treball conjunt, s'aconseguix recuperar i retornar al mar els individus capturats, a més de generar aprenentatges científics sobre la seua biologia i àrees de distribució.

Les dos espècies beneficiades, Hippocampus hippocampus i Hippocampus guttulatus, es troben en una situació pròxima a la vulnerabilitat segons la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). La falta d'actualització de dades científiques impedix determinar amb major precisió l'estat real de les seues poblacions.

Quan un pescador localitza un cavallet de mar entre les seues xarxes, activa un protocol d'avís que permet a l'equip de rescat de la Fundació Oceanogràfic desplaçar-se al port. L'animal es trasllada al Centre de Recuperació de l'Oceanogràfic, on rep atenció especialitzada abans de ser reintroduït en el medi natural en una zona pròxima al seu lloc d'origen i amb un hàbitat adequat per a la seua supervivència.

En poc més de tres anys, s'han registrat prop de 300 exemplars, la qual cosa permet generar una base de dades sobre la distribució d'estes espècies en el litoral valencià. La implicació de les confraries, que ja arriba a la mitat de les existents en la Comunitat Valenciana, és determinant en esta xarxa de col·laboració, amb ports com Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Castelló, València, Gandia, Cullera, Dénia o Xàbia destacant per la seua participació.